J. M. Carbonell: «Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya»

Blanquerna ha un homenatge al periodista durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista

16 Des, 2021
Església de Barcelona

«Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya». Amb aquestes paraules va definir el Dr. Josep Maria Carbonell al periodista Llorenç Gomis, el que fou director durant cinquanta-cinc anys de la revista de pensament i cultura ‘El Ciervo’ i professor de la FCRI Blanquerna-URL. L’homenatge al periodista va tenir lloc ahir a l’Auditori de la Facultat durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista, i hi van intervenir la filòsofa Victoria Camps, el periodista Lluís Foix; el poeta Alejandro Duque Amusco, i el director de la revista Jaume Boix. 

«Si el periodisme a Catalunya té alguns trets diferencials dels de Madrid», va dir el degà, «és perquè hi ha hagut uns canons i uns valors, formes diferents de fer periodisme, i el Llorenç hi va tenir un gran paper. Va marcar una escola de rigor, va fer un periodisme pulcre, inteligible i digne. Va ser dels professors que va assentar el nostre model d’estudis en Comunicació. Ens va ajudar a entendre que en els nostres estudis calien unes bases sòlides en cultura, en escriptura, en humanitats. Les seves classes encara son recordades.»

«Una persona lliure»

Victoria Camps en va destacar diferent virtuts, en primer lloc la independència, «era una persona lliure, compromesa només amb les seves idees, no necessitava el confort d’un partit polític o d’una ideologia, era catòlic liberal, sense complexos, en una època en que parlar d’espiritualitat o declarar-se cristià era difícil, era anacrònic. M’admirava aquesta valentia tan natural. En segon lloc, la discreció, tenia el gust pel treball anònim, disfrutaba escrivint editorials. Tenia també un esperit conciliador, es preguntava perquè costa tant parlar bé de la gent. I la darrera virtut, la seva paciència, ho va explicar molt bé al text Europa, escuela de paciencia, crec que l’hauríem de rellegir, cal saber esperar».

«Poeta, escriptor, periodista i humanista»

El periodista Lluís Foix va recordar la nit de cap d’any de 2005, el dia que va morir Llorenç Gomis, de com espontàniament van anar a casa seva amb altres amics com Jaume Arias, Pasqual Maragall i Diana Garrigosa per donar el darrer adéu a l’amic. Va explicar, com a anècdota, que ell va ser becari i cap del recordat periodista. «Just abans de venir a aquest acte he passat per l’hotel que abans va ser la redacció de La Vanguardia, he recorregut els passadissos i he evocat aquells temps, el despatx del Llorenç, la seva austeritat, tenia un despatx petit, fosc, amb un ‘flexo’, allà escrivia els editorials. No feia soroll, era una persona de silencis que parlaven, i quan parlava deia les coses amb gran precisió perquè ho havia pensat abans i tenia un gran el domini del llenguatge». Foix va resumir en quatre paraules la trajectòria de Llorenç Gomis: Va ser poeta, escriptor, periodista i humanista, «una persona que havia llegit molt als francesos, era una persona enamorada de la bellesa, tenia capacitat d’admiració, s’enamorava de la vida en general.» En va destacar la seva elegància humana, «no per la manera de vestir, sinó per no parlar malament de la gent, era irònic, era europeista no creia en les fronteres, ni les físiques ni les ideològiques ni les polítiques ni periodístiques. Tenia la pregunta adequada en el moment oportú i era un mestre de la ironia i la subtilesa. Després de 30 anys treballant amb ell, això és el que en puc dir», va concloure. 

La naturalitat per explicar les coses

Durant l’acte també van parlar tres professors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL que van tenir a Llorenç Gomis com a professor i mestre: Enric Xicoy, Francesc Marc Àlvaro i Miquel Peralta, que en van destacar les lliçons de periodisme tan quan feia les classes com en els seus articles dels dilluns a La Vanguardia. «Va ser capaç de fer articles meta periodístics, va aconseguir parlar del periodisme pels que no eren periodistes i ho feia d’una manera molt amena. En destaca la naturalitat amb la que explicava les coses, era clar, com a les seves classes. I només algú que ha pensat molt pot ser amè, clar i lúcid». 

Va cloure l’acte el poeta Alejandro Duque Amusco que va destacar la originalitat de la seva poesia.

 

Font: Blanquerna (URL)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)