J. M. Carbonell: «Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya»

Blanquerna ha un homenatge al periodista durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista

16 Des, 2021
Església de Barcelona

«Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya». Amb aquestes paraules va definir el Dr. Josep Maria Carbonell al periodista Llorenç Gomis, el que fou director durant cinquanta-cinc anys de la revista de pensament i cultura ‘El Ciervo’ i professor de la FCRI Blanquerna-URL. L’homenatge al periodista va tenir lloc ahir a l’Auditori de la Facultat durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista, i hi van intervenir la filòsofa Victoria Camps, el periodista Lluís Foix; el poeta Alejandro Duque Amusco, i el director de la revista Jaume Boix. 

«Si el periodisme a Catalunya té alguns trets diferencials dels de Madrid», va dir el degà, «és perquè hi ha hagut uns canons i uns valors, formes diferents de fer periodisme, i el Llorenç hi va tenir un gran paper. Va marcar una escola de rigor, va fer un periodisme pulcre, inteligible i digne. Va ser dels professors que va assentar el nostre model d’estudis en Comunicació. Ens va ajudar a entendre que en els nostres estudis calien unes bases sòlides en cultura, en escriptura, en humanitats. Les seves classes encara son recordades.»

«Una persona lliure»

Victoria Camps en va destacar diferent virtuts, en primer lloc la independència, «era una persona lliure, compromesa només amb les seves idees, no necessitava el confort d’un partit polític o d’una ideologia, era catòlic liberal, sense complexos, en una època en que parlar d’espiritualitat o declarar-se cristià era difícil, era anacrònic. M’admirava aquesta valentia tan natural. En segon lloc, la discreció, tenia el gust pel treball anònim, disfrutaba escrivint editorials. Tenia també un esperit conciliador, es preguntava perquè costa tant parlar bé de la gent. I la darrera virtut, la seva paciència, ho va explicar molt bé al text Europa, escuela de paciencia, crec que l’hauríem de rellegir, cal saber esperar».

«Poeta, escriptor, periodista i humanista»

El periodista Lluís Foix va recordar la nit de cap d’any de 2005, el dia que va morir Llorenç Gomis, de com espontàniament van anar a casa seva amb altres amics com Jaume Arias, Pasqual Maragall i Diana Garrigosa per donar el darrer adéu a l’amic. Va explicar, com a anècdota, que ell va ser becari i cap del recordat periodista. «Just abans de venir a aquest acte he passat per l’hotel que abans va ser la redacció de La Vanguardia, he recorregut els passadissos i he evocat aquells temps, el despatx del Llorenç, la seva austeritat, tenia un despatx petit, fosc, amb un ‘flexo’, allà escrivia els editorials. No feia soroll, era una persona de silencis que parlaven, i quan parlava deia les coses amb gran precisió perquè ho havia pensat abans i tenia un gran el domini del llenguatge». Foix va resumir en quatre paraules la trajectòria de Llorenç Gomis: Va ser poeta, escriptor, periodista i humanista, «una persona que havia llegit molt als francesos, era una persona enamorada de la bellesa, tenia capacitat d’admiració, s’enamorava de la vida en general.» En va destacar la seva elegància humana, «no per la manera de vestir, sinó per no parlar malament de la gent, era irònic, era europeista no creia en les fronteres, ni les físiques ni les ideològiques ni les polítiques ni periodístiques. Tenia la pregunta adequada en el moment oportú i era un mestre de la ironia i la subtilesa. Després de 30 anys treballant amb ell, això és el que en puc dir», va concloure. 

La naturalitat per explicar les coses

Durant l’acte també van parlar tres professors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL que van tenir a Llorenç Gomis com a professor i mestre: Enric Xicoy, Francesc Marc Àlvaro i Miquel Peralta, que en van destacar les lliçons de periodisme tan quan feia les classes com en els seus articles dels dilluns a La Vanguardia. «Va ser capaç de fer articles meta periodístics, va aconseguir parlar del periodisme pels que no eren periodistes i ho feia d’una manera molt amena. En destaca la naturalitat amb la que explicava les coses, era clar, com a les seves classes. I només algú que ha pensat molt pot ser amè, clar i lúcid». 

Va cloure l’acte el poeta Alejandro Duque Amusco que va destacar la originalitat de la seva poesia.

 

Font: Blanquerna (URL)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)