Cáritas y el Ayuntamiento de Mataró impulsan un convenio para colaborar en los futuros usos de la Llar Cabanellas

El Ayuntamiento de Mataró y Cáritas Diocesana de Barcelona acuerdan transformar la Llar Cabanellas en un sistema de equipamientos comunitarios y sociales, con vivienda dotacional, equipamientos sanitario-asistenciales y espacios abiertos al barrio

20 Ene, 2026
auxiliarmcs

El Ayuntamiento de Mataró ha aprobado un convenio con Cáritas Diocesana de Barcelona para impulsar la transformación de usos de la Llar Cabanellas. El objetivo es convertir esta histórica finca en un sistema de equipamientos comunitarios y sociales para personas de Mataró y el Maresme. El día 27 de febrero, a las 13 h, se celebrará un acto público de firma en el patio de la Llar Cabanellas, con la presencia del alcalde de Mataró, David Bote, y del director de Cáritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala.​

Desde hace años, Cáritas trabaja en el proyecto de la Llar Cabanellas, fruto de la cesión gratuita que la Fundación Cabanellas realizó en 2019. Esta fundación respetó la voluntad del antiguo propietario y legatario de la finca, Antonio Martín Cabanellas y Casanovas, que siempre había deseado que el inmueble se destinara a la atención de personas en situación vulnerable. ​

El convenio tendrá una vigencia de cuatro años, prorrogables por cuatro más, y permitirá llevar a cabo la iniciativa de forma compartida. Para hacerlo posible, el Ayuntamiento de Mataró deberá aprobar el Plan Especial de asignación de usos que presente Cáritas. ​

La finca, declarada Bien Cultural de Interés Local (BCIL), consta de diferentes espacios: el edificio del antiguo asilo, dos alas separadas por la capilla central y un espacio exterior. En total, tiene una extensión superficial de 14.324,71 metros cuadrados, divididos en tres parcelas, que se quieren transformar para convertir la Llar Cabanellas en un recurso estratégico para avanzar hacia un modelo de ciudad cuidadora, inclusiva y comprometida con el bienestar de toda la ciudadanía.

Vivienda y equipamientos sanitarios-asistenciales​

Según el convenio, la primera parcela, formada por el edificio histórico, la caseta del guarda y el jardín, se convertirá en la sede central de Cáritas en Mataró. Además de los programas sociales y sociolaborales que la entidad ya desarrolla, también se prevé albergar viviendas compartidas para personas adultas vinculadas a los programas de acción social de Cáritas.​

El documento también contempla la construcción de un equipamiento con los mismos objetivos en la segunda parcela. En este espacio se creará vivienda temporal para diversos colectivos: personas mayores, para evitar la soledad no deseada; personas con discapacidad, para favorecer su independencia; jóvenes de entre 18 y 34 años, para promover los procesos de emancipación juvenil; y familias con menores, para favorecer la estabilidad, el bienestar y la conciliación, incorporando a las familias monoparentales y nucleares, en coordinación con el Servicio de Bienestar Social del Ayuntamiento.​

La última parcela se destinará al desarrollo de proyectos innovadores en el ámbito de los cuidados y de la atención residencial para personas mayores y/o personas con discapacidad. La voluntad es explorar nuevos modelos de cuidado y servicios adaptados a las necesidades cambiantes de la población. Estos proyectos podrían realizarse de forma conjunta entre Cáritas y el Ayuntamiento de Mataró, en el marco de la estrategia de “Mataró Ciudad Cuidadora”​

En las zonas exteriores de la finca se crearán espacios verdes abiertos vinculados al ocio y al deporte. Mediante un acuerdo específico, una parte de estos terrenos podría ser de uso público, lo que permitiría integrar el recinto en la dinámica comunitaria del barrio y abrir la Llar Cabanellas a la ciudadanía. La actuación en la Llar Cabanellas puede convertirse en un modelo replicable de colaboración público-social, poniendo en el centro la dignidad y las necesidades de las personas, y contribuyendo a reducir desigualdades y construir una comunidad más cohesionada y justa.

Fuente: Cáritas Barcelona

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 14,1-6)