Càritas i l’Ajuntament de Mataró impulsen un conveni per donar un nou ús social a la Llar Cabanellas

L’Ajuntament de Mataró i Càritas Diocesana de Barcelona acorden transformar la Llar Cabanellas en un sistema d’equipaments comunitaris i socials, amb habitatge dotacional, equipaments sanitaris-assistencials i espais oberts al barri

20 Gen, 2026
Església de Barcelona

L’Ajuntament de Mataró ha aprovat un conveni amb Càritas Diocesana de Barcelona per impulsar la transformació d’usos de la Llar Cabanellas. L’objectiu és convertir aquesta històrica finca en un sistema d’equipaments comunitaris i socials per a persones de Mataró i el Maresme. El dia 27 de febrer, a les 13 h, es farà un acte públic de signatura al pati de la Llar Cabanellas, amb l’alcalde de Mataró, David Bote, i el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala. ​

Fa anys que Càritas treballa en el projecte de la Llar Cabanellas, fruit de la cessió gratuïta que la Fundació Cabanellas en va fer l’any 2019. Aquesta fundació va respectar la voluntat de l’antic propietari i legatari de la finca, Antonio Martín Cabanellas i Casanovas, que sempre havia desitjat que l’immoble es destinés a l’atenció de persones en situació vulnerable.​

El conveni tindrà una vigència de quatre anys, prorrogables a quatre més, i permetrà dur a terme la iniciativa de forma compartida. Per fer-ho possible, l’Ajuntament de Mataró haurà d’aprovar el Pla Especial d’assignació d’usos que presenti Càritas.

La finca, declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), consta de diferents espais: l’edifici de l’antic asil, dues ales separades per la capella central i un espai exterior. En total, té una extensió superficial de 14.324,71 metres quadrats, dividits en tres parcel·les, que es volen transformar per convertir la Llar Cabanellas en un recurs estratègic per avançar cap a un model de ciutat cuidadora, inclusiva i compromesa amb el benestar de tota la ciutadania.

Habitatge i ​equipaments sanitari-assistencials

Segons el conveni, la primera parcel·la, formada per l’edifici històric, la caseta del guarda i el jardí, es convertirà en la seu central de Càritas a Mataró. A més dels programes socials i sociolaborals que ja desenvolupa l’entitat, també s’hi preveu albergar pisos compartits per a persones adultes vinculades als programes d’acció social de Càritas. ​

El document també contempla la construcció d’un equipament amb els mateixos objectius a la segona parcel·la. En aquest espai s’hi crearà habitatge temporal per a diversos col·lectius: persones grans, per evitar la soledat no desitjada; persones amb discapacitat, per afavorir la seva independència; joves d’entre 18 i 34 anys, per promoure els processos d’emancipació juvenil; i famílies amb menors, per afavorir l’estabilitat, el benestar i la conciliació, incorporant-hi les famílies monoparentals i nuclears, coordinadament amb el Servei de Benestar Social de l’Ajuntament. ​

La darrera parcel·la es destinarà al desenvolupament de projectes innovadors en l’àmbit de les cures i de l’atenció residencial per a persones grans i/o persones amb discapacitat. La voluntat és explorar nous models de cura i serveis adaptats a les necessitats canviants de la població. Aquests projectes es podrien realitzar de forma conjunta entre Càritas i l’Ajuntament de Mataró, en el marc de l’estratègia de Mataró Ciutat Cuidadora.​

A les zones exteriors de la finca es crearan espais verds oberts vinculats al lleure i a l’esport. Mitjançant un acord específic, una part d’aquests terrenys podria ser d’ús públic, fet que permetria integrar el recinte dins la dinàmica comunitària del barri i obrir la Llar Cabanellas a la ciutadania. L’actuació a la Llar Cabanellas pot esdevenir un model replicable de col·laboració públic-social, posant al centre la dignitat i les necessitats de les persones, contribuint a reduir desigualtats i a construir una comunitat més cohesionada i justa.

Font: Càritas Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)