Mons. Javier Vilanova: «Els cristians som cridats a viure la unitat»

Les diferents confessions cristianes es reuneixen per resar sota el lema d'aquest any: «Un sol cos, un sol Esperit, una sola esperança»

20 Gen, 2026

Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

La Catedral de Barcelona va acollir aquest dilluns, 19 de gener, la celebració ecumènica que dóna el tret de sortida a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, convocada pel Secretariat Diocesà d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona. La pregària va reunir fidels i representants de diverses confessions cristianes en un clima de comunió i fraternitat, sota el lema d’enguany: «Un sol cos, un sol Esperit, una sola esperança» (Ef 4,4).

A la celebració destacaven membres de les comunitats ortodoxes romanesa, sèrbia, armènia, russa i del Patriarcat de Constantinoble, així com una branca de l’anglicanisme i diversos pastors protestants. La celebració va ser presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa. També hi va assistir, entre els fidels, el director del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas.

«Un sol cos, un sol Esperit, una sola esperança»

A l’inici de la celebració, la directora del Secretariat Diocesà d’Ecumenisme, Montserrat Puigdellívol, va donar la benvinguda als assistents i va presentar el sentit i el tema de la setmana d’enguany. En la seva intervenció va recordar especialment aquells germans i germanes que, per motius de salut, no podien ser presents físicament, però que s’unien espiritualment a la pregària.

Puigdellívol va explicar que els textos han estat preparats enguany per fidels de l’Església Apostòlica Armènia, en col·laboració amb germans catòlics i evangèlics, i que beuen d’himnes i pregàries que es remunten al segle IV. Aquest material convida a ser «artesans de comunió» i a passar d’una «distància educada» a una «fraternitat càlida», tot recordant que pel baptisme tots els cristians formen un sol cos, viuen la riquesa de la diversitat i comparteixen una mateixa esperança.

La directora del Secretariat també va voler oferir la celebració, de manera especial, per les víctimes, els ferits i els difunts del tràgic accident ferroviari ocorregut el dia anterior a Adamuz (Còrdova).

Cridats a cuidar des de l’amor i la unitat

«Colze a colze i mà a mà, amb un sol cor, és com els cristians som cridats a viure la unitat.» Així ho va dir el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova en el moment de l’ homilia, quan va convidar els fidels a fixar la mirada en Jesús, el bon samarità, que s’atura davant del qui està ferit i en té cura. Va recordar que el cor de Déu és ple d’amor, un amor que perdura perquè és l’únic que roman per sempre.

A partir de l’evangeli del bon samarità, el bisbe va subratllar que els diferents carismes de l’Església reben la missió de cuidar les ànimes que Déu els confia, sempre des de l’amor i la unitat. Va recordar també que Déu ho ha fet tot possible des de la creació i que, reunits com a poble, els cristians són cridats a escoltar el batec del cor de Déu, que els encoratja a caminar plegats.

Testimonis que conviden a viure la unitat

En el marc de la pregària, representants de diferents confessions cristianes van compartir una reflexió conjunta sobre el sentit de la unitat. La pastora Marta López, secretària general de l’Església Evangèlica Espanyola, va advertir del risc de repetir paraules com “unitat”, “fe” o “baptisme” sense deixar-se transformar pel seu significat profund, i va recordar que la divisió ha estat present en l’Església des dels seus inicis. Va subratllar que «el camí cap a la unitat passa per aprendre a mirar l’altre d’una manera diferent, reconeixent-hi la presència de Déu», i que les diferències no exclouen, sinó que enriqueixen el cristianisme.

En la mateixa línia, el reverend pare Aram Tilikyan, representant de l’Església Apostòlica Armènia a Catalunya, va recordar que «la unitat no és només una expressió teològica, sinó un misteri que es viu i s’encarna». Inspirant-se en la tradició litúrgica armènia i en la pregària de l’“Arevagal”, va animar els fidels a viure com a membres inseparables de l’únic Cos de Crist, cridats a romandre ferms i units davant dels reptes del món actual, caminant plegats pel camí de la llum i de la pau.

Un sol Parenostre com a signe de comunió

Un dels moments més significatius de la celebració va ser quan cada un dels fidels i dels responsables de les diferents confessions van encendre una espelma i sota la llum d’aquesta van proclamar el credo tots plegats. També van pregar el Parenostre, com a signe de pau i de comunió, expressant visiblement el desig compartit de caminar plegats cap a la unitat plena dels cristians.