«Cada generación es responsable de mantener los logros del pasado y de hacerlos viables en el presente»

Entrevista al catedrático de periodismo de la USP-CEU y periodista José Francisco Serrano Oceja sobre su libro Iglesia y poder en España. Del Vaticano II a nuestros días

18 Mar, 2025
Església de Barcelona

El catedrático de periodismo de la USP-CEU y periodista José Francisco Serrano Oceja reivindica en Iglesia y poder en España. Del Vaticano II a nuestros días (Arzalia Ed.) lo que la Iglesia hizo en el período de la Transición política; aborda las dinámicas de poder de la historia reciente de la Iglesia en España, y en qué medida han influido en el desarrollo de su historia y de la sociedad, especialmente desde 1975 hasta nuestros días.

En el libro afirmas que la Iglesia ha perdido relevancia institucional. ¿Pero qué ha ganado, desde la Transición?

Ha ganado una relevancia testimonial, de singularidades, de personas, también de personas que no representan como tal a la institución, pero que encarnan el Evangelio; ha ganado en relevancia de propuesta ética en un momento en el que se están configurando las reglas del diálogo público que conforma ese espacio necesario para las sociedades democráticas.

¿Ha superado la Iglesia su asignatura pendiente, el diálogo?

Cada generación es responsable de mantener los logros del pasado y de hacerlos viables en el presente. Uno de los frenos más evidentes para que se dé ese diálogo, que es sinónimo de sinodalidad, es el clericalismo. Está claro que, para que exista un diálogo ad intra y ad extra, en la Iglesia y con el mundo, es tan importante el hecho en sí mismo como crear las condiciones del diálogo. Me preocupa que en el diálogo con la sociedad haya quienes no nos reconozcan a los cristianos como interlocutores hábiles.

¿Cuáles son los retos que tiene la Iglesia hoy?

El principal sigue siendo transparentar el Evangelio, dar una respuesta de sentido que llene los deseos del corazón de las personas, y testimoniar una propuesta de vida que rompa con la dinámica que las ideologías están asentando en nuestro mundo. La fe no es una ideología. La propuesta de la Iglesia es el Evangelio y su invitación al encuentro personal de cada uno con Jesucristo en la comunidad de vida y amor.

Óscar Bardají y Martín

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 6,1-5)