«Cada generació és responsable de mantenir les conquestes del passat i de fer-les viables en el present»

El catedràtic de periodisme de la USP-CEU i periodista José Francisco Serrano Oceja reivindica a Iglesia y poder en España. Del Vaticano II a nuestros días (Arzalia Ed.) el que l’Església va fer en el període de la Transició política; tracta les dinàmiques de poder de la història recent de l’Església a Espanya, i en quina mesura han influït en el marxa de la seva història i de la societat, especialment des de l’any 1975 fins als nostres dies.

En el llibre afirmes que l’Església ha perdut rellevància institucional. Però què ha guanyat, des de la Transició?

Ha guanyat en una rellevància testimonial, de singularitats, de persones, també de persones que no representen com a tal a la institució, però que encarnen l’Evangeli; ha guanyat en rellevància de proposta ètica en un moment en el qual s’estan configurant les regles del diàleg públic que conforma aquest espai necessari per a les societats democràtiques.

L’Església ha superat la seva assignatura pendent, el diàleg?

Cada generació és responsable de mantenir les conquestes del passat i de fer-les viables en el present. Un dels frens més evidents perquè es doni aquest diàleg, que és sinònim de sinodalitat, és el clericalisme. És clar que perquè existeixi un diàleg ad intra i ad extra, a l’Església i amb el món, és tan important el fet en si mateix com crear les condicions del diàleg. Em preocupa que en el diàleg amb la societat hi hagi qui no ens reconegui als cristians com a interlocutors hàbils.

Quins són els reptes que té l’Església avui?

El principal continua essent transparentar l’Evangeli, donar una resposta de sentit que ompli els desitjos del cor de les persones, i testimoniar una proposta de vida que trenqui amb la dinàmica que les ideologies estan assentant en el nostre món. La fe no és una ideologia. La proposta de l’Església és l’Evangeli i la seva invitació a l’encontre personal de cadascú amb Jesucrist en la comunitat de vida i amor.

Òscar Bardají i Martín