Hna. Aldana: «Los pasionarios recogen los cuatro relatos de la Pasión del Señor»

Entrevista a la benedictina Natalia Aldana sobre «el mundo apasionante de los Pasionarios en la Península Ibérica»

22 Mar, 2022
Montse Punsoda
Para la tesina de licencia, la Hna. Natalia Aldana, OSB, que actualmente está estudiando en el Pontificio Instituto Litúrgico de San Anselmo (Roma), quería tratar algún tema relacionado con la Semana Santa. En el archivo de su Monasterio de San Benito de Montserrat encontró un Pasionario de Zaragoza de 1552, hasta ahora desconocido, que le abrió sus puertas a descubrir «el mundo apasionante de los Pasionarios en la Península Ibérica», del que la tesis doctoral quiere profundizar.

¿Qué es un Pasionario?

A menudo entendemos por Passionari ese libro que recoge la pasion de los mártires. Pero también existe otra tipología librera bajo esta denominación: los Pasionarios de Semana Santa. Son los libros litúrgicos que recogen los cuatro relatos de la Pasión del Señor, así como otros elementos de la liturgia de Semana Santa: Lamentaciones de Jeremías, la adoración de la cruz del Viernes Santo, el Pregón Pascual…

¿Qué características tiene en relación a otros Pasionarios?

Del Pasionario de Zaragoza se editaron 6 ediciones durante el s. XVI, siglo que estudio. Se constata una línea de continuidad muy marcada, puesto que responde a la voluntad de reforma litúrgica e implementación del res propio de la diócesis. Esto contrasta con otros Pasionarios de Castilla, donde la tipología de libro es muy diversa y presentan elementos incluso ajenos a la Semana Santa. Esto muestra cómo los libros litúrgicos antiguos tienen la capacidad de responder a un modelo eclesial universal y al mismo tiempo se adaptan a las necesidades concretas de una región.

¿Existen en el ámbito de la Tarraconense?

Sí que existen. No he encontrado ejemplares impresos en el s. XVI, pero sí ejemplares manuscritos de ese mismo siglo que serán motivo de estudio en la tesis doctoral. Espero que esto nos ayude a profundizar sobre cómo era la liturgia de la Semana Santa en la Tarraconense antes del Concilio de Trento.
Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 20 de marzo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)