Hna. Aldana: «Los pasionarios recogen los cuatro relatos de la Pasión del Señor»

Entrevista a la benedictina Natalia Aldana sobre «el mundo apasionante de los Pasionarios en la Península Ibérica»

22 Mar, 2022
Montse Punsoda
Para la tesina de licencia, la Hna. Natalia Aldana, OSB, que actualmente está estudiando en el Pontificio Instituto Litúrgico de San Anselmo (Roma), quería tratar algún tema relacionado con la Semana Santa. En el archivo de su Monasterio de San Benito de Montserrat encontró un Pasionario de Zaragoza de 1552, hasta ahora desconocido, que le abrió sus puertas a descubrir «el mundo apasionante de los Pasionarios en la Península Ibérica», del que la tesis doctoral quiere profundizar.

¿Qué es un Pasionario?

A menudo entendemos por Passionari ese libro que recoge la pasion de los mártires. Pero también existe otra tipología librera bajo esta denominación: los Pasionarios de Semana Santa. Son los libros litúrgicos que recogen los cuatro relatos de la Pasión del Señor, así como otros elementos de la liturgia de Semana Santa: Lamentaciones de Jeremías, la adoración de la cruz del Viernes Santo, el Pregón Pascual…

¿Qué características tiene en relación a otros Pasionarios?

Del Pasionario de Zaragoza se editaron 6 ediciones durante el s. XVI, siglo que estudio. Se constata una línea de continuidad muy marcada, puesto que responde a la voluntad de reforma litúrgica e implementación del res propio de la diócesis. Esto contrasta con otros Pasionarios de Castilla, donde la tipología de libro es muy diversa y presentan elementos incluso ajenos a la Semana Santa. Esto muestra cómo los libros litúrgicos antiguos tienen la capacidad de responder a un modelo eclesial universal y al mismo tiempo se adaptan a las necesidades concretas de una región.

¿Existen en el ámbito de la Tarraconense?

Sí que existen. No he encontrado ejemplares impresos en el s. XVI, pero sí ejemplares manuscritos de ese mismo siglo que serán motivo de estudio en la tesis doctoral. Espero que esto nos ayude a profundizar sobre cómo era la liturgia de la Semana Santa en la Tarraconense antes del Concilio de Trento.
Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 20 de marzo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)