Ayudar a superar el luto

Entrevista a Helena Munné, que ha acompañado a su madre en el proceso de envejecimiento y enfermedad

15 May, 2019
Església de Barcelona

Helena Munné ha tenido “la gran suerte” de poder acompañar su madre en su proceso de envejecimiento y enfermedad, hasta su muerte. Le está agradecida a Dios por haberle permitido la manera como han vivido juntas estos últimos años, “por haberla podido amar cuando era más frágil y vulnerable; creo que he sido una privilegiada y posiblemente ella también”, asegura. Para superar este proceso de luto y durante la dolencia de su madre, Helena cuenta con la ayuda del Programa para la Atención a Personas con enfermedades avanzadasde la Obra Social “la Caixa”, que se puede pedir en el hospital o al ambulatorio, así como el PADES.

¿Cómo la ha ayudado la fe en este proceso de luto?

Para mí ha estado clave la confianza en Dios; poder rezar cada día por mi madre, encomendándola al Señor, que lo quería en su enfermedad, y buscar yo también en la oración la fuerza y la luz que necesitaba. Al morir ella, la sensación de vacío es muy grande y salen sentimientos contradictorios. La serenidad me viene de ponerlo todo, aciertos y limitaciones, en manos de Dios.

¿Qué le diría a una persona que está viviendo una situación como la suya?

En primer lugar, que procure estar por la persona enferma, comprenderla y amarla. Puede ser que el camino parezca muy largo, pero todo pasa deprisa y al final lo más valioso es el tiempo que se ha perdido con el otro. En segundo lugar, que cuente, si puede, con la ayuda de otras personas, como por ejemplo la familia, los amigos, los profesionales…, para orientarse, hablar o descansar de las preocupaciones.

Habéis recibido la ayuda también de los equipos de atención psicosocial…

Sí, el apoyo de todo el equipo ha estado extraordinario. Lo pedimos en el hospital y después al ambulatorio. Aparte del aspecto médico, han tratado mi madre con mucha humanidad, haciéndole visitas muy cálidas, escuchándola sin prisas… Y también nos han ayudado mucho a la familia.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají i Martín para la Hoja Dominical del 19 de mayo

Te interesará…

Síguenos

Facebook

18 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)