Ajudar a superar el dol

L’Helena Munné ha tingut “la gran sort” de poder acompanyar la seva mare en el seu procés d’envelliment i malaltia. Així fins a la seva mort. Li està agraïda a Déu per haver-li permès la manera com han viscut juntes aquests darrers anys, “per haver-la pogut estimar quan era més fràgil i vulnerable; crec que he estat una privilegiada i possiblement ella també”, assegura. Per superar aquest procés de dol i durant la malaltia de la seva mare, l’Helena compta amb l’ajut del Programa per a l’Atenció a Persones amb malalties avançades de l’Obra Social “la Caixa”, que es pot demanar a l’hospital o a l’ambulatori, així com el PADES.

Com l’ha ajudat la fe en aquest procés de dol?

Per a mi ha estat clau la confiança en Déu; poder pregar cada dia per la meva mare, encomanant-la al Senyor, que l’estimava en la seva malaltia, i buscar jo també en l’oració la força i la llum que necessitava. En morir ella, la sensació de buit és molt gran i surten sentiments contradictoris. La serenitat em ve de posar-ho tot, encerts i limitacions, en mans de Déu.

Què li diria a una persona que està vivint una situació com la seva?

En primer lloc, que procuri estar per la persona malalta, comprendre-la i estimar-la. Pot ser que el camí sembli molt llarg, però tot passa de pressa i al final el més valuós és el temps que s’ha perdut amb l’altre. En segon lloc, que compti, si pot, amb l’ajuda d’altres persones, com ara la família, els amics, els professionals…, per orientar-se, parlar o descansar de les preocupacions.

Heu rebut l’ajut també dels equips d’atenció psicosocial…

Sí, el suport de tot l’equip ha estat extraordinari. El vam demanar a l’hospital i després a l’ambulatori. A part de l’aspecte mèdic, han tractat la meva mare amb molta humanitat, fent-li visites molt càlides, escoltant-la sense presses… I també ens han ajudat molt a la família.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de maig