Nigèria: Sota l’amenaça de la tribu Fulani

El Pare Joseph Fidelis, capellà de la diòcesi de Maiduguri, explica la situació de la seva regió on assegura que «si hem de morir per la nostra fe, ho farem»

15 Maig, 2019

Són les 276 nenes i joves segrestades a l’escola cristiana de Chibok a Nigèria per Boko Haram l’any 2014. Han passat 5 anys i el món ja s’ha oblidat d’elles. Algunes han tornat amb les seves famílies, però 112 segueixen en parador ignorat. Mentre que el govern de Nigèria sosté que Boko Haram ha estat “tècnicament derrotat”, la realitat, per desgràcia, és una altra.

“Continuen perseguint a la gent, assassinant i segrestant dones”. Així ho assegura el pare Joseph Fidelis, sacerdot de la diòcesi de Maiduguri, Nigèria en el reportatge de Rome Reports d’aquesta setmana. No diria que la situació ha millorat molt. Més aviat, ha empitjorat”.

La ciutat nigeriana és precisament el lloc on al 2002 es va fundar aquest grup terrorista. Ell mateix va acollir en la seva parròquia a desenes de persones que fugien de Boko Haram i de les seves matances. “Aquestes persones necessiten tornar a les seves cases i reprendre la seva vida normal al costat de les seves famílies” constatava.

Els Fulani

No obstant això, la normalitat és un desig que encara sembla molt llunyà per als cristians de Nigèria. Al costat de Boko Haram hi ha un altre grup que els té al punt de mira. És la tribu dels Fulani, en la seva majoria musulmans, que també desitgen establir un califat però que a més a més volen conquerir les seves terres perquè hi pasturin els seu bestiar.

“Quan arriben destrueixen els pobles, cremen la cases i maten a la gent perquè el seu bestiar pugui pasturar en els seus prats. Què és això sinó persecució? es qüestiona el pare Fidelis qui assegura que el govern “guarda silenci” davant aquesta situació. Alguns informes asseguren que els Fulani van assassinar durant 2018 a més cristians, fins i tot, que Boko Haram.

Una fe ben ferma

El pare Joseph explica que, no obstant això, tot i estar en perill de mort, els cristians se senten cada vegada més segurs de la seva fe. “Hem trobat el sentit d’estar units, de romandre junts enmig del sofriment”. El capellà de la diòcesi de Maiduguri, assegura que “continuarem sent cristians i si hem de morir per la nostra fe, ho farem”.

Mentrestant l’intent per crear un califat a Àfrica no s’atura, especialment a partir de Nigèria, el país més gran i poblat d’Àfrica. Els jihadistes saben que si cau Nigèria, suposarà la islamització de pràcticament tot el continent africà.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)