Arranca «Diálogos de Esperanza desde el arte contemporáneo»

Este miércoles ha tenido lugar la inauguración de «Diálogos de Esperanza desde el arte contemporáneo» en la iglesia de San Jaime de Barcelona

06 Nov, 2025
Església de Barcelona

Fotos: A. Codinach

Este miércoles se ha inaugurado la intervención «Diálogos de Esperanza desde el arte contemporáneo» en la capilla del Santísimo de la iglesia de San Jaime de Barcelona. Las obras expuestas nos invitan al diálogo en torno a la esperanza. Lo hacen tanto desde su propio interior, a modo de dípticos, como entre ellas y el patrimonio existente en la Capilla del Santísimo. Con ellas se quiere dar visibilidad a aquello que esperamos y que no se ve, y también a quienes no esperamos ni vemos; dar voz al silencio y a los silenciados.

Las obras expuestas:

Iniciativa diocesana

El acto inaugural ha contado con la participación de Margarita Bofarull, delegada diocesana de pastoral fe y cultura; Mons. Xabier Gómez, obispo de Sant Feliu de Llobregat; y Eloi Aran, miembro del patronato de la Fundación Joan Maragall, en representación del equipo comisario de la propuesta.

Se trata de una iniciativa de la Delegación diocesana de pastoral fe y cultura del Arzobispado de Barcelona, con el apoyo del Museo Diocesano de Barcelona, la Fundación Joan Maragall, la parroquia de Santa María del Pi y San Jaime de Barcelona, Ars Viva y el Obispado de Sant Feliu de Llobregat.

La exposición sobre la esperanza

La propuesta museográfica se ha basado en la sencillez y el vacío como condición de posibilidad para el diálogo en torno a la esperanza. Para ello, se ha dispuesto una alfombra vinílica de forma elíptica como espacio central que incorpora la información básica sobre las obras expuestas, dispuestas en su perímetro. El eje central de la alfombra expositiva conduce al visitante a lo largo de las obras hasta llevarlo a las pinturas murales del presbiterio.

También se ha habilitado un espacio para la reflexión y el retorno dialogal por parte de los visitantes, invitándolos a dejar su impresión en una cortina de aves de papiroflexia, que es a la vez el logotipo de la exposición y remite a la acción del Espíritu Santo.

Abierto a entidades e iniciativas

La intervención se ofrece como un espacio abierto a entidades e iniciativas que quieran sumarse al diálogo sobre la esperanza hasta su clausura, el 2 de febrero de 2026. Las entidades interesadas pueden dirigirse a la Fundación Joan Maragall.

Hasta el momento ya está confirmada la reunión con el hermano Cristian de Taizé con escuelas cristianas para el miércoles 12 de noviembre de 2025, y una sesión «Testimonios sobre una arquitectura para la esperanza» para el lunes 26 de enero de 2026 como actividad especial del Seminario de Patrimonio Sacro de la Fundación Joan Maragall.

Desde la página web del Museo Diocesano de Barcelona se anunciarán las actividades programadas.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)