A. Serna: «Es necesario un mensaje de paz y de diálogo»
A. Serna: «Es necesario un mensaje de paz y de diálogo»
La actriz catalana interpreta la protagonista de "Red de Libertad", Sor Helena Studler, un heroína de la II Guerra Mundial
26 Oct, 2017
Montse Punsoda
La caridad llega camuflada en medio de la 2ª Guerra Mundial en la última película de Pablo Moreno, Red de Libertad. El film recrea el momento de la vida de Sor Helena Studler, hija de la caridad, que salvó la vida de 2.000 presos de los campos nazis. La película, que se estrenó el pasado 20 de octubre en los cines de Barcelona, se ha producido con motivo del 4º centenario de la congregación, impulsada por Vicente de Paul y Luisa Marillac (1617). La vocación de las Hijas de la Caridad es la ayuda a aquellos que menos tienen, los repudiados o bien, aquellos que han sufrido alguna persecución. El perfil de la protagonista del filme, sor Helena Studler, entra en estos parámetros ya que como una heroína consiguió la liberación de tantas y tantas personas recluidas por los alemanes durante la ocupación francesa.
Assumpta Serna
La encargada de poner cara y ojos a la protagonista ha sido la actriz catalana Assumpta Serna, lo destaca del film los valores éticos y humanos que se reflejan, representados por toda la red que organizó Sor Helena Studler durante el ocupación de los nazis, en Francia. La actriz subraya el hecho de que la heroína sea una mujer. «A veces parece que sólo hablamos de hombres, no? Como Schindler o otros …- expone la actriz-. «También es bueno reivindicar el papel de la mujer a partir de personas como Studler!». Una hermana de la caridad, a quien Serna define a veces de «contradictoria», ya que -según explica- también luchó contra partes de la Iglesia que se oponían a entrar en política. «Como decía Studler, no es cuestión de política sino de humanidad», añade la actriz. Vamos a hablar del aspecto bueno de las personas! – exclama Serna-. La actriz destaca que, ahora en este momento de su carrera, prefiere representar historias que desprendan «amor» y no «desgracias».
Assumpta Serna ya había interpretado el papel de una religiosa hace años, en Yo la peor de Todas (María Luisa Bemberg, 1990) y luego, Teresa Teresa (Rafael Gordon, 2003) con Isabel Ordaz. Esta vez, sin embargo, ha sido la primera vez que se trataba de una hija de la caridad y para preparar el papel pensó en dos hermanas de la misma congregación que habían educado a su madre durante la guerra y quienes conoció durante su infancia . «Las dos tenían un carácter muy diferente, pero, al mismo tiempo se mostraban igual de convencidas de su vocación. Y eso es lo que quise recalcar en sor Helena», explica Serna.
La actriz considera necesario recuperar esta historia y a Sor Helena, «digna de ser recordada por todo lo que hizo, y sobre todo, por su influencia», explica. «Cada uno de nosotros podemos influenciar, y esto es la llamada a la acción que hace el film«, añade Assumpta-. Destaca como de necesarias resultan, durante el tiempo de guerra, aquellas personas con buen corazón, pero «tenemos que esperar a llegar a la guerra?» – se pregunta-. Es un mensaje – continúa la actriz- que nos podemos aplicar ahora, en un momento de falta de diálogo y de posiciones muy extrapoladas entre Cataluña y España». En esta línea, destaca como el estreno de la película «llega en el momento oportuno, porque es necesario un mensaje de paz y de escucha «, afirma Serna.
Nuestra querida ciudad de Barcelona ha sido escenario de violencia gratuita, saqueos y destrozos. Estas escenas de disturbios nos sumen en el asombro y el dolor, y nos plantean muchos interrogantes sobre…
El sábado 17 de octubre, de 12 h a 13:30 h, tuvo lugar la primera sesión del curso de formación «La mochila del catequista: su vocación y espiritualidad», en la sede del…
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...