A. Serna: “És necessari un missatge de pau i d’escolta”

L'actriu catalana interpreta a la protagonista de "Red de Libertad", Sor Helena Studler, una heroïna de la II Guerra Mundial

26 Oct, 2017
Montse Punsoda

La caritat arriba camuflada enmig de la 2a Guerra Mundial a la darrera pel·lícula de Pablo Moreno, Red de Libertat. El film recrea el moment de la vida de Sor Helena Studler, interpretada per Assumpta Serna,  la filla de la caritat que va salvar la vida de 2.000 presos dels camps nazis. La pel·lícula, que es va estrenar el passat 20 d’octubre als cinemes de Barcelona, s’ha produït amb motiu del 4rt centenari de la congregació. Aquesta va ser impulsada per Vicenç de Paul i Lluisa Marillac (1617), per tal que s’ajudés aquells que menys tenen, els repudiats o bé, aquells que han patit alguna persecució. El perfil de la protagonista del film, sor Helena Studler, entra en aquests paràmetres ja que com una heroïna va aconseguir l’alliberament de tantes i tantes persones recloses pels alemanys durant l’ocupació francesa.

Assumpta Serna

L’encarregada de posar cara i ulls a la protagonista ha estat l’actriu catalana Assumpta Serna, la qual destaca del film els valors ètics i humans que s’hi reflecteixen, representats per tota la xarxa que va organitzar Sor Helena Studler durant l’ocupació dels nazis a França. L’actriu subratlla el fet que l’heroïna sigui una dona. “De vegades sembla que només parlem d’homes, no? Com Schindler o d’altres…- exposa l’actriu- també és bo reivindicar el paper de la dona a partir de persones com Studler. Una germana de la caritat, a qui Serna titlla, fins i tot, de “contradictòria”, ja que – segons explica –  també va lluitar contra parts de l’Església que s’oposaven a entrar en temes polítics. “Com deia Studler, no és qüestió de política sinó d’humanitat”, afegeix l’actriu. Anem a parlar de l’aspecte bo de les persones! – exclama Serna-. L’actriu destaca que, ara en aquest moment de la seva carrera, prefereix representar històries que desprenguin “amor” i no “desgràcies”.

Assumpta Serna ja havia interpretat el paper d’una religiosa fa anys en les pel·lícules: Yo la peor de todas (María Luisa Bemberg, 1990) i després, Teresa Teresa (Rafael Gordon, 2003) amb Isabel Ordaz. Aquest cop, però, ha estat el primer que es tractava d’una filla de la caritat i per preparar el paper va pensar en dues germanes de la mateixa congregació, les quals havien educat a la seva mare durant la guerra i a les quals va conèixer durant la infància. “Les dues tenien un caràcter molt diferent, però, alhora es mostraven igual de convençudes de la seva vocació. I això és el que vaig voler recalcar en sor Helena”, explica Serna.

L’actriu considera necessari recuperar aquesta història i a Sor Helena, “digna de ser recordada, per tot allò que va fer, i sobretot, per la seva influència”. “Cada un de nosaltres podem influenciar, i això és la crida a l’acció que fa el film”, explica Assumpta-. Destaca com de necessàries resulten, durant el temps de guerra, les persones amb bon cor, però “hem d’esperar a arribar a la guerra?” – es pregunta. És un missatge – continua l’actriu- que ens podem aplicar ara, en un moment de falta de diàleg i de posicions molt extrapolades entre Catalunya i Espanya”. En aquesta línia destaca com l’estrena de la pel·lícula “arriba en el moment oportú, perquè és necessari un missatge de pau i d’escolta“, afirma Serna.


T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)