A. Serna: «És necessari un missatge de pau i d’escolta»

La caritat arriba camuflada enmig de la 2a Guerra Mundial a la darrera pel·lícula de Pablo Moreno, Red de Libertat. El film recrea el moment de la vida de Sor Helena Studler, interpretada per Assumpta Serna,  la filla de la caritat que va salvar la vida de 2.000 presos dels camps nazis. La pel·lícula, que es va estrenar el passat 20 d’octubre als cinemes de Barcelona, s’ha produït amb motiu del 4rt centenari de la congregació. Aquesta va ser impulsada per Vicenç de Paul i Lluisa Marillac (1617), per tal que s’ajudés aquells que menys tenen, els repudiats o bé, aquells que han patit alguna persecució. El perfil de la protagonista del film, sor Helena Studler, entra en aquests paràmetres ja que com una heroïna va aconseguir l’alliberament de tantes i tantes persones recloses pels alemanys durant l’ocupació francesa.

Assumpta Serna

L’encarregada de posar cara i ulls a la protagonista ha estat l’actriu catalana Assumpta Serna, la qual destaca del film els valors ètics i humans que s’hi reflecteixen, representats per tota la xarxa que va organitzar Sor Helena Studler durant l’ocupació dels nazis a França. L’actriu subratlla el fet que l’heroïna sigui una dona. «De vegades sembla que només parlem d’homes, no? Com Schindler o d’altres…- exposa l’actriu- també és bo reivindicar el paper de la dona a partir de persones com Studler«. Una germana de la caritat, a qui Serna titlla, fins i tot, de «contradictòria», ja que – segons explica –  també va lluitar contra parts de l’Església que s’oposaven a entrar en temes polítics. «Com deia Studler, no és qüestió de política sinó d’humanitat», afegeix l’actriu. Anem a parlar de l’aspecte bo de les persones! – exclama Serna-. L’actriu destaca que, ara en aquest moment de la seva carrera, prefereix representar històries que desprenguin «amor» i no «desgràcies».

Assumpta Serna ja havia interpretat el paper d’una religiosa fa anys en les pel·lícules: Yo la peor de todas (María Luisa Bemberg, 1990) i després, Teresa Teresa (Rafael Gordon, 2003) amb Isabel Ordaz. Aquest cop, però, ha estat el primer que es tractava d’una filla de la caritat i per preparar el paper va pensar en dues germanes de la mateixa congregació, les quals havien educat a la seva mare durant la guerra i a les quals va conèixer durant la infància. «Les dues tenien un caràcter molt diferent, però, alhora es mostraven igual de convençudes de la seva vocació. I això és el que vaig voler recalcar en sor Helena», explica Serna.

L’actriu considera necessari recuperar aquesta història i a Sor Helena, «digna de ser recordada, per tot allò que va fer, i sobretot, per la seva influència». «Cada un de nosaltres podem influenciar, i això és la crida a l’acció que fa el film», explica Assumpta-. Destaca com de necessàries resulten, durant el temps de guerra, les persones amb bon cor, però «hem d’esperar a arribar a la guerra?» – es pregunta–. És un missatge – continua l’actriu- que ens podem aplicar ara, en un moment de falta de diàleg i de posicions molt extrapolades entre Catalunya i Espanya». En aquesta línia destaca com l’estrena de la pel·lícula «arriba en el moment oportú, perquè és necessari un missatge de pau i d’escolta«, afirma Serna.