962 años de la Dedicación de la Catedral de Barcelona

El 18 de noviembre se celebra la consagración de la catedral románica de Barcelona

19 Nov, 2020
Església de Barcelona

Este 18 de noviembre de 2020 se ha celebrado la fiesta de los 962 años de la Dedicación de la Catedral. Una fecha significativa para la archidiócesis de Barcelona, puesto que se conmemora la consagración de la catedral románica, la anterior a la gótica que hay actualmente. Para celebrar este aniversario se han hecho unas vísperas y una misa conventual para la Solemnidad de la Dedicación de la Catedral que se ha podido seguir por Radio Estel y el canal de YouTube de la Catedral.

Las tres catedrales de Barcelona

La catedral paleocristiana

En un mismo lugar podemos encontrar la catedral gótica que conserva restos de la románica y la paleocristiana. Por lo tanto nos encontramos con tres catedrales de diferentes estilos y épocas que residen en un mismo lugar. De la catedral paleocristiana se conserva la piscina bautismal que todavía se puede ver a unos cuatro metros de profundidad a los pies del actual templo. El baptisterio es del siglo IV, la época de Sant Pacià. Además se encuentran también dos pilas bautismales: una del siglo XII y otra gótica del siglo XV. Esta catedral aparece citada como título de la Santa Cruz ya en 599. Se rehizo de nuevo después de la Reconquista en 877. Para entonces, ya acogía las reliquias de Santa Eulàlia y recibía el título de iglesia de la Santa Cruz y de Santa Eulàlia.

La catedral románica

Años más tarde, la invasión de Al-Mansur destruyó la catedral que instigó a la edificación de una nueva sede, esta vez románica, donde había estado su antecesora, la destruida catedral paleocristiana. La catedral románica se consagró el 18 de noviembre de 1058, convirtiéndose en la última consagración que se ha hecho en la catedral de Barcelona.

La catedral gótica

Los documentos aseguran que la catedral gótica fue construida en el mismo lugar y con la misma orientación que la románica, tratándose «de una gran ampliación, pero no de una nueva catedral». La demostración de esta teoría recibe el aval en la documentación que demuestra que no se celebró ninguna nueva consagración y que se sigue celebrando, cada 18 de noviembre, la consagración de la catedral románica que se ha mantenido vigente. Por ese motivo, se hicieron las obras sin interrumpir el culto. A medida que se iba construyendo un tramo gótico destruían el anterior románico. Esta nueva construcción envolvía la antigua, es decir que la catedral románica quedaba dentro de la catedral gótica. Por otro lado, La cripta de Santa Eulàlia conservó su localización, pero se hizo un sarcófago nuevo gótico.

Los pergaminos de la consagración de la catedral románica

Todavía se conservan los pergaminos originales que hacen referencia a esta nueva catedral románica, conservados en el Archivo de la Catedral. Uno de estos pergaminos es el acta de consagración del 18 de noviembre de 1058, donde aparece Ramon Berenguer I, junto con el obispo de entonces Guislabert. El documento relata que la nueva catedral se inició diez años antes y que aquel mes de noviembre se podía proceder a su consagración. Como dotación de esta nueva catedral se otorgaron innumerables iglesias, todas las pertenencias y los derechos de estas y se confirmaron las posesiones de todas las iglesias de Mallorca y Menorca y los obispados de Dénia y Orihuela con sus respectivas jurisdicciones.

Junto con el acta de consagración también se encuentra un pergamino escrito en latín y en árabe datado del 28 de diciembre de 1057, un año antes de la consagración. En este documento, el valí Alí, duque de Dénia y las islas Baleares, confirmaba la donación a la catedral de Barcelona de todas las iglesias y del obispado que había en las islas Baleares así como del obispado de los territorios de Dénia con la correspondiente jurisdicción eclesiástica.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)