66ª Jornada General de la ACO

Acción Católica Obrera celebra su tradicional jornada con el lema «Tú tienes palabras de vida eterna» con la asistencia de 350 simpatizantes y amigos

14 Oct, 2019
Església de Barcelona

«La vida del cristiano se fundamenta en la vida espiritual (la plegaria, la experiencia de Dios), la acción social en el mundo (la voluntad de estar encarnados) y la vida intelectual (tanto teológica como social). Esta tercera pata es la que hoy tenemos más descuidada los cristianos y es importante porque nos da capacidad de discernimiento, de tener criterio, de escuchar el que el Espíritu nos dice hoy.» Esta fue una de las ideas fuertes que se fijaron en la 66ª Jornada General del movimiento Acción Católica Obrera (ACO).

La Jornada, donde asistieron unas 350 personas, sirvió para inaugurar un curso que el movimiento dedica a la línea de actuación de la formación y donde se quiere poner en marcha el Plan de formación que la ACO aprobó el marzo pasado con tres ejes básicos: la formación básica del militante, la formación bíblico-teológica y la formación politico-social.

Recuperar la centralidad de la formación

«Tú tienes palabras de vida eterna», fue el lema principal de la Jornada y del curso que empieza la ACO. Para dar las primeras orientaciones, el director de Cristianismo y Justicia, Xavi Casanovas, analizó la pérdida de centralidad de la formación en la posmodernidad y la necesidad de recuperarla. Casanovas adoptó la idea de la «nueva ilustración radical» de la filósofa Marina Garcés y la «capacidad de atención» de Simone Weil. El ponente certificó que «la transmisión de la fe es central para los cristianos. Nos sentimos vulnerables ante las creencias del mundo y sentimos que no tenemos herramientas para defenderlo. Tenemos que saber dar razón de nuestra fe y por eso nos hacen falta herramientas formativas».

Manifiesto de la ACO

En el manifiesto que la ACO ha preparado para este curso —«Formación y Compromiso para crear Esperanza en nuestro mundo»— se constata que estamos instalados «en la sociedad de la incertidumbre, la crisis permanente y la sociedad dual, en un contexto de emergencia climática». Para concluir que «no es este el Reino de Dios con el que soñamos. Nosotros queremos ser portadoras de Buena Nueva. El Evangelio, Jesús, nos interpela a no dejarnos llevar por el desaliento ni la desesperanza». Y acaba: «Tenemos entre manos una gran tarea, un trabajo de donación para cumplir la tarea que Dios nos encomienda cada día.»

«Jesús, está vivo en la vida cotidiana de cada día»

La Eucaristía estuvo presidida por el obispo auxiliar del Barcelona, Sergi Gordo, responsable en la Conferencia Episcopal Tarraconense de acompañar los movimientos de Pastoral Obrera. El obispo Gordo a la homilía señaló que «el Evangelio es peligroso, el encuentro con Jesús no te deja igual. No queremos que nuestro camino vaya por caminos de espiritualidades etéreas, sino combinando fe y vida». Mons. Gordo continuaba afirmando que: «Jesús, es vive en la vida cotidiana de cada día. A veces alejan nuestra espiritualidad de nuestro día a día». Así mismo, el obispo auxiliar de Barcelona aseguraba que «nuestra vivencia cristiana es la del samaritano y la de los apóstoles. Y a esto la ACO nos ayuda».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)