66a Jornada General de l’ACO

Acció Catòlica Obrera celebra la seva tradicional jornada amb el lema «Tu tens paraules de vida eterna» amb l’assistència de 350 simpatitzants i amics

14 Oct, 2019
Església de Barcelona

«La vida del cristià es fonamenta en la vida espiritual (la pregària, l’experiència de Déu), l’acció social en el món (la voluntat d’estar encarnats) i la vida intel·lectual (tant teològica com social). Aquesta tercera pota és la que avui tenim més descuidada els cristians i és important perquè ens dona capacitat de discerniment, de tenir criteri, d’escoltar el que l’Esperit ens diu avui.» Aquesta va ser una de les idees força que es van fixar en la 66a Jornada General del moviment Acció Catòlica Obrera (ACO).

La Jornada, on van assistir unes 350 persones, va servir per inaugurar un curs que el moviment dedica a la línia d’actuació de la formació i en el que es vol posar en marxa el Pla de formació que l’ACO va aprovar el març passat amb tres eixos bàsics: la formació bàsica del militant, la formació bíblico-teològica i la formació politicosocial.

Recuperar la centralitat de la formació

«Tu tens paraules de vida eterna», va ser el lema principal de la Jornada i del curs que comença l’ACO. Per donar les primeres orientacions, el director de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, va analitzar la pèrdua de centralitat de la formació en la postmodernitat i la necessitat de recuperar-la. Casanovas va adoptar la idea de la «nova il·lustració radical» de la filòsofa Marina Garcés i la «capacitat d’atenció» de Simone Weil. El ponent va certificar que «la transmissió de la fe és central per als cristians. Ens sentim vulnerables davant les creences del món i sentim que no tenim eines per defensar-ho. Hem de saber donar raó de la nostra fe i per això ens calen eines formatives».

Manifest de l’ACO

En el manifest que l’ACO ha preparat per aquest curs —«Formació i Compromís per crear Esperança en el nostre món»— es constata que estem instal·lats «en la societat de la incertesa, la crisi permanent i la societat dual, en un context d’emergència climàtica». Per concloure que «no és aquest el Regne de Déu amb el que somiem. Nosaltres volem ser portadores de Bona Nova. L’Evangeli, Jesús, ens interpel·la a no deixar-nos portar pel desànim ni la desesperança». I acaba: «Tenim entre mans una gran tasca, un treball de donació per complir la tasca que Déu ens encomana cada dia.»

«Jesús, és viu en la vida quotidiana de cada dia»

L’Eucaristia va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, responsable a la Conferència Episcopal Tarraconense d’acompanyar els moviments de Pastoral Obrera. El bisbe Gordo a l’homilia va assenyalar que «l’Evangeli és perillós, la trobada amb Jesús no et deixa igual. No volem que el nostre camí vagi per camins d’espiritualitats etèries, sinó combinant fe i vida». Mons. Gordo continuava afirmant que: «Jesús, és viu en la vida quotidiana de cada dia. A vegades allunyen la nostra espiritualitat del nostre dia a dia». Així mateix, el bisbe auxiliar de Barcelona assegurava que «la nostra vivència cristiana és la del samarità i la dels apòstols. I a això l’ACO ens hi ajuda».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)