(Diumenge, 12/04/2015) S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi […]
09 Abr, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 12/04/2015)
S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi de ritus que els feia més propers, més participatius i més comprensibles. Va ser en dues etapes: l’una, com un tast, l’1 de gener, i la següent, ja de manera plena, el 7 de març.
El desembre de 1963, el Concili havia aprovat la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, en la qual s’oferien els principis bàsics del que havia de ser la reforma litúrgica i s’assenyalaven algunes de les concrecions possibles. Per exemple, s’apuntava que calia reflexionar sobre la possibilitat de celebrar la missa en les llengües vives.
El papa Pau VI, de manera immediata, va posar en marxa els organismes encarregats de la reforma. L’Església, després de segles, abandonava l’ús del llatí en el culte i es passava a les llegües vives. Fou un gran canvi, no en l’ordre de les veritats de fe però sí en la pràctica cristiana. No tothom va entendre la motivació profunda de l’Església per fer aquest pas. Deixar l’ús del llatí es va veure com un cert empobriment cultural, però fer entrar les llengües autòctones en el culte també tenia una dimensió cultural molt positiva. I així es va viure a Catalunya, on l’ús de la llengua vernacla en la catequesi, la predicació i el culte havia passat per moments difícils.
L’Església decidia fer la celebració de la missa i dels altres sagraments en les llengües vives per fer-los més propers i comprensibles, més participats per tota la comunitat i més inspirats en la Sagrada Escriptura, i per acostar la Paraula de Déu als cristians. Més endavant, la reforma litúrgica va fer nous passos, en especial amb el nou ordre de lectures, que va posar a l’abast del poble cristià una presència més abundant de la Bíblia en les celebracions.
A Catalunya, aquestes reformes es van viure amb un veritable entusiasme. El terreny estava preparat gràcies a una especial sintonia amb el moviment litúrgic que es vivia des de feia temps a diversos països d’Europa i que aquí promovien institucions com el Foment de Pietat i el monestir de Montserrat. En aquest monestir, l’any 1915, ara fa cent anys, es va celebrar el primer Congrés Litúrgic, que tingué quatre objectius sobre el culte cristià: aprofundiment, participació activa i foment de la vida sacramental i de la vida comunitària. L’any 1965, ja després del Concili, es va celebrar el segon Congrés i l’any 1990 el tercer, per tal d’avaluar com havia estat rebuda la reforma a Catalunya.
Ara, novament, els bisbes de les diòcesis catalanes i l’abat de Montserrat hem convocat un nou Congrés Litúrgic –el quart-, que tindrà lloc els propers dies 16, 17 i 18 d’abril, coincidint amb el centenari del primer Congrés, molt centrat en el futur de la reforma litúrgica a casa nostra.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less