(Diumenge, 12/04/2015) S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi […]
09 Abr, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 12/04/2015)
S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi de ritus que els feia més propers, més participatius i més comprensibles. Va ser en dues etapes: l’una, com un tast, l’1 de gener, i la següent, ja de manera plena, el 7 de març.
El desembre de 1963, el Concili havia aprovat la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, en la qual s’oferien els principis bàsics del que havia de ser la reforma litúrgica i s’assenyalaven algunes de les concrecions possibles. Per exemple, s’apuntava que calia reflexionar sobre la possibilitat de celebrar la missa en les llengües vives.
El papa Pau VI, de manera immediata, va posar en marxa els organismes encarregats de la reforma. L’Església, després de segles, abandonava l’ús del llatí en el culte i es passava a les llegües vives. Fou un gran canvi, no en l’ordre de les veritats de fe però sí en la pràctica cristiana. No tothom va entendre la motivació profunda de l’Església per fer aquest pas. Deixar l’ús del llatí es va veure com un cert empobriment cultural, però fer entrar les llengües autòctones en el culte també tenia una dimensió cultural molt positiva. I així es va viure a Catalunya, on l’ús de la llengua vernacla en la catequesi, la predicació i el culte havia passat per moments difícils.
L’Església decidia fer la celebració de la missa i dels altres sagraments en les llengües vives per fer-los més propers i comprensibles, més participats per tota la comunitat i més inspirats en la Sagrada Escriptura, i per acostar la Paraula de Déu als cristians. Més endavant, la reforma litúrgica va fer nous passos, en especial amb el nou ordre de lectures, que va posar a l’abast del poble cristià una presència més abundant de la Bíblia en les celebracions.
A Catalunya, aquestes reformes es van viure amb un veritable entusiasme. El terreny estava preparat gràcies a una especial sintonia amb el moviment litúrgic que es vivia des de feia temps a diversos països d’Europa i que aquí promovien institucions com el Foment de Pietat i el monestir de Montserrat. En aquest monestir, l’any 1915, ara fa cent anys, es va celebrar el primer Congrés Litúrgic, que tingué quatre objectius sobre el culte cristià: aprofundiment, participació activa i foment de la vida sacramental i de la vida comunitària. L’any 1965, ja després del Concili, es va celebrar el segon Congrés i l’any 1990 el tercer, per tal d’avaluar com havia estat rebuda la reforma a Catalunya.
Ara, novament, els bisbes de les diòcesis catalanes i l’abat de Montserrat hem convocat un nou Congrés Litúrgic –el quart-, que tindrà lloc els propers dies 16, 17 i 18 d’abril, coincidint amb el centenari del primer Congrés, molt centrat en el futur de la reforma litúrgica a casa nostra.
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...