Un nou Congrés Litúrgic de Montserrat

(Diumenge, 12/04/2015) S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi […]

09 Abr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 12/04/2015)

S’escauen aquest any diverses commemoracions de caràcter litúrgic. En primer lloc, fa cent anys del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1915. Després, l’any 1965, o sigui ara fa cinquanta anys, es va començar a dir la missa en les llengües de la gent, de cara a l’assemblea cristiana, amb un canvi de ritus que els feia més propers, més participatius i més comprensibles. Va ser en dues etapes: l’una, com un tast, l’1 de gener, i la següent, ja de manera plena, el 7 de març.

El desembre de 1963, el Concili havia aprovat la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, en la qual s’oferien els principis bàsics del que havia de ser la reforma litúrgica i s’assenyalaven algunes de les concrecions possibles. Per exemple, s’apuntava que calia reflexionar sobre la possibilitat de celebrar la missa en les llengües vives.

El papa Pau VI, de manera immediata, va posar en marxa els organismes encarregats de la reforma. L’Església, després de segles, abandonava l’ús del llatí en el culte i es passava a les llegües vives. Fou un gran canvi, no en l’ordre de les veritats de fe però sí en la pràctica cristiana. No tothom va entendre la motivació profunda de l’Església per fer aquest pas. Deixar l’ús del llatí es va veure com un cert empobriment cultural, però fer entrar les llengües autòctones en el culte també tenia una dimensió cultural molt positiva. I així es va viure a Catalunya, on l’ús de la llengua vernacla en la catequesi, la predicació i el culte havia passat per moments difícils.  

L’Església decidia fer la celebració de la missa i dels altres sagraments en les llengües vives per fer-los més propers i comprensibles, més participats per tota la comunitat i més inspirats en la Sagrada Escriptura, i per acostar la Paraula de Déu als cristians. Més endavant, la reforma litúrgica va fer nous passos, en especial amb el nou ordre de lectures, que va posar a l’abast del poble cristià una presència més abundant de la Bíblia en les celebracions.

A Catalunya, aquestes reformes es van viure amb un veritable entusiasme. El terreny estava preparat gràcies a una especial sintonia amb el moviment litúrgic que es vivia des de feia temps a diversos països d’Europa i que aquí promovien institucions com el Foment de Pietat i el monestir de Montserrat. En aquest monestir, l’any 1915, ara fa cent anys, es va celebrar el primer Congrés Litúrgic, que tingué quatre objectius sobre el culte cristià: aprofundiment, participació activa i foment de la vida sacramental i de la vida comunitària. L’any 1965, ja després del Concili, es va celebrar el segon Congrés i l’any 1990 el tercer, per tal d’avaluar com havia estat rebuda la reforma a Catalunya.

Ara, novament, els bisbes de les diòcesis catalanes i l’abat de Montserrat hem convocat un nou Congrés Litúrgic –el quart-, que tindrà lloc els propers dies 16, 17 i 18 d’abril, coincidint amb el centenari del primer Congrés, molt centrat en el futur de la reforma litúrgica a casa nostra.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)