Paraules del Cardenal en la presa de possessió de dos nous canonges

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de presa de possessió dels nous canonges de Barcelona. Catedral, 28 de novembre de 2015 Hem celebrat un acte eclesial i pastoral: han iniciat el seu servei com a canonges d’aquesta estimada Basílica Catedral Metropolitana de Barcelona, els sacerdots Mn. Robert Baró Cabrera […]

28 Nov, 2015
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de presa de possessió dels nous canonges de Barcelona. Catedral, 28 de novembre de 2015

Hem celebrat un acte eclesial i pastoral: han iniciat el seu servei com a canonges d’aquesta estimada Basílica Catedral Metropolitana de Barcelona, els sacerdots Mn. Robert Baró Cabrera i Mn. Alfred Sabaté i Botet.

Avui han començat a formar part del nostre Capítol de canonges per tal de col·laborar en la funció eclesial que té aquesta institució. Aquest col·legi de sacerdots li correspon la celebració de les funcions litúrgiques més solemnes a l’església Catedral i aquelles tasques que el dret o el Bisbe diocesà li encomanen.

L’església catedral és la mare de totes les esglésies de l’arxidiòcesi de Barcelona, és l’església del Bisbe diocesà, del pastor de tota la porció del poble de Déu que peregrina aquí. Les celebracions litúrgiques de la Catedral han de ser un model per a les altres esglésies de l’arxidiòcesi per la seva preparació, realització i participació dels fidels, tal com ens demana la constitució del Concili Vaticà II Sacrosanctum Concilium. Em plau agrair el treball molt ben fet del Capítol per tal d’assolir unes celebracions molt reeixides i també la col·laboració del Cor de Cambra Francesc Valls.

És molt important que totes les persones que visitin la nostra Catedral se sentin sempre molt ben acollides. Una característica de les grans ciutats, com la nostra, és la soledat, l’aïllament i l’individualisme. L’Església i totes les realitats eclesials, com el nostre Capítol Catedral, han de tenir una actitud constant d’acolliment de tota persona que necessita ser acollida. Sabem que hi ha una munió de persones que entren i surten de la nostra Catedral. En aquest Any Sant de la Misericòrdia divina, l’acolliment ha d’estar amarat de misericòrdia, com assenyala el primer objectiu del Pla Pastoral diocesà.

La celebració del sagrament de la reconciliació és una manifestació palesa de la misericòrdia de Déu que perdona els nostres pecats. El Papa Francesc, en la Butlla de l’Any Sant –Misericoria Vultus– ens diu “novament posem al centre amb convenciment el sagrament de la reconciliació, perquè ens permet experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. Serà per a cada penitent font de veritable pau interior”. (N.17).

En la nostra Catedral hi ha moltes persones que venen per celebrar aquest sagrament del perdó. Amb la incorporació dels dos nous canonges potenciarem també aquest ministeri, aquest servei als homes i dones, als joves i als ancians que cerquen la joia del perdó.

Penso que aquest és un servei que hem de prestar i hem de potenciar, tot procurant que se celebri aquest sagrament del perdó amb les actituds que assenyala el Papa Francesc en la Butlla El rostre de la Misericòrdia, de l’Any Sant extraordinari sobre la Misericòrdia divina.

En aquest document el Papa ens diu que “moltes persones estant tornant a apropar-se al sagrament de la Reconciliació, entre les quals molts joves, que en una experiència això solen retrobar el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d’intensa pregària i redescobrir el sentit de la pròpia vida” (N.17)

Mn. Robert i Mn. Alfred són dos sacerdots que m’han ajudat en el meu ministeri de pastor diocesà amb el seu lliurament generós i fidel. Podran prestar un bon servei a les funcions del Capítol Catedral, tant en l’aspecte del patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i artístic d’aquesta històrica i bellíssima Catedral, com en l’aspecte de la música i del cant, qualitats i competència que un i l’altre tenen respectivament.

Ells han acceptat aquest encàrrec com un servei a l’Església diocesana, no pas com un honor, perquè són molt conscients que tots, però principalment els sacerdots, hem d’imitar el Bon Pastor, que no va venir –com Jesús mateix ens ha dit- a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida. Venen, doncs, a servir i lliurar-se generosament al servei que la nostra Catedral realitza i ha de realitzar als diocesans i a tots els qui la visiten per pregar, per celebrar la fe i per gaudir de la seva bellesa.

Que el Senyor, la Mare de Déu , Santa Eulàlia i els sants us ajudin en la realització d’aquest servei eclesial que avui us confio. 

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)