Paraules del Cardenal en la presa de possessió de dos nous canonges

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de presa de possessió dels nous canonges de Barcelona. Catedral, 28 de novembre de 2015 Hem celebrat un acte eclesial i pastoral: han iniciat el seu servei com a canonges d’aquesta estimada Basílica Catedral Metropolitana de Barcelona, els sacerdots Mn. Robert Baró Cabrera […]

28 Nov, 2015
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte de presa de possessió dels nous canonges de Barcelona. Catedral, 28 de novembre de 2015

Hem celebrat un acte eclesial i pastoral: han iniciat el seu servei com a canonges d’aquesta estimada Basílica Catedral Metropolitana de Barcelona, els sacerdots Mn. Robert Baró Cabrera i Mn. Alfred Sabaté i Botet.

Avui han començat a formar part del nostre Capítol de canonges per tal de col·laborar en la funció eclesial que té aquesta institució. Aquest col·legi de sacerdots li correspon la celebració de les funcions litúrgiques més solemnes a l’església Catedral i aquelles tasques que el dret o el Bisbe diocesà li encomanen.

L’església catedral és la mare de totes les esglésies de l’arxidiòcesi de Barcelona, és l’església del Bisbe diocesà, del pastor de tota la porció del poble de Déu que peregrina aquí. Les celebracions litúrgiques de la Catedral han de ser un model per a les altres esglésies de l’arxidiòcesi per la seva preparació, realització i participació dels fidels, tal com ens demana la constitució del Concili Vaticà II Sacrosanctum Concilium. Em plau agrair el treball molt ben fet del Capítol per tal d’assolir unes celebracions molt reeixides i també la col·laboració del Cor de Cambra Francesc Valls.

És molt important que totes les persones que visitin la nostra Catedral se sentin sempre molt ben acollides. Una característica de les grans ciutats, com la nostra, és la soledat, l’aïllament i l’individualisme. L’Església i totes les realitats eclesials, com el nostre Capítol Catedral, han de tenir una actitud constant d’acolliment de tota persona que necessita ser acollida. Sabem que hi ha una munió de persones que entren i surten de la nostra Catedral. En aquest Any Sant de la Misericòrdia divina, l’acolliment ha d’estar amarat de misericòrdia, com assenyala el primer objectiu del Pla Pastoral diocesà.

La celebració del sagrament de la reconciliació és una manifestació palesa de la misericòrdia de Déu que perdona els nostres pecats. El Papa Francesc, en la Butlla de l’Any Sant –Misericoria Vultus– ens diu “novament posem al centre amb convenciment el sagrament de la reconciliació, perquè ens permet experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. Serà per a cada penitent font de veritable pau interior”. (N.17).

En la nostra Catedral hi ha moltes persones que venen per celebrar aquest sagrament del perdó. Amb la incorporació dels dos nous canonges potenciarem també aquest ministeri, aquest servei als homes i dones, als joves i als ancians que cerquen la joia del perdó.

Penso que aquest és un servei que hem de prestar i hem de potenciar, tot procurant que se celebri aquest sagrament del perdó amb les actituds que assenyala el Papa Francesc en la Butlla El rostre de la Misericòrdia, de l’Any Sant extraordinari sobre la Misericòrdia divina.

En aquest document el Papa ens diu que “moltes persones estant tornant a apropar-se al sagrament de la Reconciliació, entre les quals molts joves, que en una experiència això solen retrobar el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d’intensa pregària i redescobrir el sentit de la pròpia vida” (N.17)

Mn. Robert i Mn. Alfred són dos sacerdots que m’han ajudat en el meu ministeri de pastor diocesà amb el seu lliurament generós i fidel. Podran prestar un bon servei a les funcions del Capítol Catedral, tant en l’aspecte del patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i artístic d’aquesta històrica i bellíssima Catedral, com en l’aspecte de la música i del cant, qualitats i competència que un i l’altre tenen respectivament.

Ells han acceptat aquest encàrrec com un servei a l’Església diocesana, no pas com un honor, perquè són molt conscients que tots, però principalment els sacerdots, hem d’imitar el Bon Pastor, que no va venir –com Jesús mateix ens ha dit- a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida. Venen, doncs, a servir i lliurar-se generosament al servei que la nostra Catedral realitza i ha de realitzar als diocesans i a tots els qui la visiten per pregar, per celebrar la fe i per gaudir de la seva bellesa.

Que el Senyor, la Mare de Déu , Santa Eulàlia i els sants us ajudin en la realització d’aquest servei eclesial que avui us confio. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)