Dos esdeveniments marquen el temps d’Advent que avui inicia l’Església: el record del Concili Ecumènic Vaticà II i l’Any Sant especial de la Misericòrdia, promulgat pel papa Francesc. Són dos esdeveniments espirituals –un del passat i un del present- que ens inviten a viure’ls amb esperança, que és l’actitud espiritual pròpia d’aquest temps de preparació al Nadal.
Els dos esdeveniments tenen una forta relació interna. Ho expressa clarament el Papa en el document de convocatòria de l’Any Sant, en què diu que ha escollit com a data per iniciar el Jubileu extraordinari el 8 de desembre, precisament pel seu significat en la història recent de l’Església. En efecte, el Sant Pare obrirà la Porta Santa –que s’obrirà també a les catedrals de tot el món- en el cinquantè aniversari de la conclusió del Concili Ecumènic Vaticà II.
“L’Església –diu el Papa- sent la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment” i en dóna la raó: per a l’Església, aquell 8 de desembre de 1965, quan acabaven les sessions del Concili, s’iniciava un nou període de la seva història. Per això es diu, amb raó, que el Vaticà II fou el fet eclesial més important de tot el segle XX.
Els bisbes reunits en el Concili convocat per Joan XXIII varen percebre intensament, com un veritable impuls de l’Esperit Sant, l’exigència de parlar de Déu als homes del nostre temps d’una manera més comprensible. ¿No és aquest precisament l’objectiu fonamental del Jubileu que començarà properament?
El magisteri del papa Francesc té unes arrels que s’alimenten de l’esperit i de les disposicions del Vaticà II. Per això mateix, el Papa actual ens recorda en molts aspectes la figura de l’inoblidable papa Joan, que va tenir la inspiració de convocar un concili per obrir l’Església a l’impuls de l’Esperit Sant i a les necessitats dels nous temps. Escriu Francesc: “Esfondrades les muralles que per molt temps havien reclòs l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova. Una nova etapa en l’evangelització de sempre. L’Església sentia la responsabilitat de ser en el món un signe viu de l’amor del Pare”.
Quin era el nou camí que calia seguir? Francesc recorda aquestes paraules de sant Joan XXIII en l’obertura del Concili: “En els nostres temps, l’Església prefereix usar el remei de la misericòrdia, i no pas empunyar les armes de la severitat”. En aquest mateix camí –recorda Francesc- es situava el beat Pau VI en la cloenda dels treballs del Concili dient que “la religió del nostre Concili ha estat principalment la caritat. L’antiga història del bon samarità ha estat la pauta de l’espiritualitat del Concili”.
Francesc ens invita a travessar la Porta Santa del Jubileu reafirmant l’esperit i les disposicions del Concili Vaticà II. Aquest és sens dubte el camí de l’Església de Crist en els nostres temps.
