(Diumenge, 17/05/2015) L’Església celebra, en la festa de l’Ascensió del Senyor, la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que aquest any se centra en la família com a escola de comunicació. La família és una escola de comunicació perquè, com diu el lema escollit per a aquesta jornada d’avui, la família és un ambient privilegiat […]
15 Maig, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 17/05/2015)
L’Església celebra, en la festa de l’Ascensió del Senyor, la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que aquest any se centra en la família com a escola de comunicació. La família és una escola de comunicació perquè, com diu el lema escollit per a aquesta jornada d’avui, la família és un ambient privilegiat per a la trobada en la gratuïtat de l’amor.
El tema de la família està actualment en el centre de la reflexió de l’Església catòlica. El papa Francesc ha convocat dos sínodes sobre la família: un d’extraordinari –celebrat l’octubre de l’any passat- i l’altre de caràcter ordinari, convocat per al proper mes d’octubre. Per això ha considerat oportú que el tema de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials tingués com a punt de referència la família.
El papa Francesc, en el Missatge per aquesta jornada –que cada any publica el dia de Sant Francesc de Sales, patró dels comunicadors-, diu que la família és el primer lloc on aprenem a comunicar i a conviure en la diferència, perquè en ella s’hi troben diferències de gènere i de generacions, que comuniquen més que res perquè s’acullen mútuament. Tornar a aquest moment originari de les nostres biografies ens pot ajudar a observar la família des d’un nou punt de vista i a comunicar d’una manera més autèntica i més humana.
“Nosaltres no inventem les paraules –escriu Francesc-: les podem fer servir perquè les hem rebut. En la família s’aprèn a parlar la llengua materna, és a dir, la llengua dels nostres avantpassats. Dins de la família es percep que d’altres ens han precedit, i que ens han posat en condicions d’existir i de poder, també nosaltres, generar vida i fer alguna cosa bona i bonica. Podem donar perquè hem rebut, i aquest cercle virtuós es troba en el cor de la capacitat de la família de comunicar-se i de comunicar; i, més en general, és el paradigma de qualsevol comunicació.”
El Sant Pare reconeix que avui els mitjans de comunicació més moderns, que són irrenunciables sobretot per als més joves, poden tant obstaculitzar com ajudar a la comunicació en la família i entre famílies. La poden obstaculitzar si es converteixen en una manera de sostreure’s a l’escolta, d’aïllar-se de la presència dels altres, de saturar qualsevol moment de silenci i d’espera, oblidant que –com va escriure Benet XVI i cita Francesc- “el silenci és part integrant de la comunicació i sense ell no hi ha paraules amb densitat de contingut”.
Tanmateix, els nous mitjans també poden afavorir la comunicació en la família si ajuden a explicar i compartir, a agrair i a demanar perdó, a fer possible una vegada i una altra la trobada entre les persones de la família. En síntesi, el que se’ns demana és que establim una bona relació amb les tecnologies, en comptes de ser guiats per elles. El gran repte actual en la comunicació és posar la tecnologia al servei de la dignitat de la persona humana i del bé comú.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...