(Diumenge, 24/08/2014) El passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Barcelona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Blanes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sòlida i d’un tarannà i un realisme franciscans, que sintonitza profundament amb una de les dimensions de […]
22 Ag, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 24/08/2014)
El passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Barcelona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Blanes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sòlida i d’un tarannà i un realisme franciscans, que sintonitza profundament amb una de les dimensions de la cultura catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot considerar una prova d’aquesta afirmació. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans artistes que visqueren una profunda conversió religiosa i una sensibilitat ben franciscana davant la natura.
“Ruyra durarà sempre”, va escriure un Josep Pla jove en el seu Quadern gris, impressionat per l’afany de recollir la parla del poble i pel realisme i la perfecció de les descripcions de Marines i boscatges, de Pinya de rosa i, encara més, del llibre El rem de trenta-quatre. Afegeix Pla: “L’objectivitat de Ruyra és un fenomen tan considerable que a vegades sembla un Tolstoi en petit. Sempre que en el meu esperit salta el nom de Ruyra –és curiós- penso en Tolstoi indefectiblement”.
Fent recurs a una imatge marinera, Josep Pla veu l’escriptor rus com el gran vaixell de l’objectivitat descriptiva i l’autor d’una prosa decisiva. Però aquest gran vaixell porta un remolc. “Aquest remolc es diu Joaquim Ruyra. Jo veig Ruyra en la mateixa línia, en l’estela de Tolstoi. La mateixa objectivitat, la mateixa contenció, idèntic domini, idèntica necessitat de mantenir una lucidesa mitjana permanent. Ni depressió ni deliri. El substantiu, el verb, l’adjectiu precisos”.
Ruyra fou un escriptor d’una profunda confessionalitat religiosa i catòlica. Quan anys després Josep Pla dedica un dels seus Homenots al gran prosista de Blanes, li retreu aquesta dimensió confessional, el fet de ser un “home d’un catolicisme granític”. Iel gran periodista no s’equivocava. Un exemple clar d’aquesta dimensió de Ruyra el veiem en com va suportar la seva vida familiar i el seu matrimoni, del qual Pla diu “que fou un immens desastre, una autèntica tragèdia que l’escriptor suportà amb una paciència infinita, exactament com el que fou sempre: un sant”.
M’admira profundament aquesta confessió de Pla. Afegiria que Ruyra fou un sant franciscà. I en aquest sentit –malgrat que la seva confessionalitat cristiana li pot retreure lectors-, també penso que això mateix pot fer que es converteixi en realitat l’afirmació de Pla: “Ruyra durarà sempre”. Així com Gaudí expressà el seu esperit franciscà en pedra, Ruyra ho va fer en l’expressió literària fent-se notari del parlar dels boscaters i pescadors i de les tradicions religioses del poble català.
Tots dos foren, doncs, grans representants d’aquest esperit a Catalunya. A Ruyra, se li pot aplicar el que diu Pla en el retrat que li va dedicar: com a escriptor “fou un càndid, perquè es necessita una gran candidesa per apassionar-se per les coses dels altres sense cap profit real i assegurat. Però el cert és que la naturalesa produeix aquesta classe d’innocents”.
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món.Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. «Regne de pau, justícia i amor» (Prefaci): 🗣 «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (El cardenal Joan Josep Omella, 24.11.2024). ...
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
💍 «Sí, per sempre?». El Secretariat diocesà de pastoral familiar de l’Arquebisbat de Barcelona ha reunit experts i testimonis de vida per reflexionar sobre el valor del matrimoni i els reptes de construir un projecte de vida compartit. ...
⛪ Inaugurada a Barcelona una parròquia personal italiana, dedicada a santa Francesca Cabrini, patrona dels migrants.El bisbe de Lodi, Mons. Malvestiti, ha presidit la missa inaugural i ha lliurat una relíquia de la santa a la comunitat....
El bisbe de Lodi, Mons. Maurizio Malvestiti, ha presidit la missa inaugural i ha lliurat a la comunitat una relíquia de la santa, patrona dels migrants.