Homilia del Sr. Cardenal en la Missa Funeral en sufragi del Sr. Francesc “Tito” Vilanova

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Funeral en sufragi del Sr. Francesc “Tito” Vilanova. Catedral de Barcelona, 28 d’abril de 2014. Ens hem aplegat en la Catedral de Barcelona per pregar pel nostre germà Tito Vilanova ben acompanyat per la seva família i per moltíssims amics i seguidors […]

30 Abr, 2014
Església de Barcelona

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Funeral en sufragi del Sr. Francesc “Tito” Vilanova. Catedral de Barcelona, 28 d’abril de 2014.

Ens hem aplegat en la Catedral de Barcelona per pregar pel nostre germà Tito Vilanova ben acompanyat per la seva família i per moltíssims amics i seguidors del món de l’esport. El món de l’esport està de dol després d’acomiadar el nostre germà que ha deixat un gran buit. Batejat i creient, espòs i pare, ha estat un home de seny i de coratge. Vinculat de jovenet al Barça, ha après de l’esport a practicar les grans virtuts que ajuden a la formació de la persona i del cristià i ho ha intentat viure durant la seva vida.

Ha lluitat i treballat en la salut i en la malaltia, conscient de la responsabilitat que tots els homes i les dones hem rebut de Déu, confiant-nos l’obra de la seva creació, i que hem de realitzar amb l’exercici del treball i de la solidaritat.

Enmig del dolor de la seva esposa Montserrat, i dels seus fill, dels seus familiars, i de moltíssimes persones, per desig explícit seu hem escoltat la Paraula de Déu en aquesta celebració, que ens ha parlat de vida, de vida per sempre, de resurrecció. Jesús ens ha dit: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més”.

Jesús digué aquestes paraules a Marta, la germana de Llàtzer, i li demanà: “Ho creus això?”. Ella professà que ho creia. Els cristians també professem la nostra fe en la resurrecció del Crist.

Aquest és el consol que el Senyor ens dóna davant de la mort que sempre és una realitat punyent i dolorosa. Pel pecat, pel mal ús de la llibertat que Déu ens ha donat en crear-nos, ha entrat en el món el dolor i la mort. Jesús ha vingut a donar un altre sentit a tot això. Ha volgut que ens sentim sempre en les mans de Déu, quan vivim i quan morim, perquè, com ens ha dit Sant Pau en la primera lectura, sempre som del Senyor.

El Papa Francesc ens encoratja en confiar sempre en la misericòrdia de Déu Pare. Per això preguem pel nostre estimat germà Francesc “Tito” perquè Déu just i misericordiós l’hagi acollit i li hagi concedit la vida eternament feliç en el cel amb Ell i perquè així pugui intercedir per la seva família, pel Barça que tant ha estimat i servit, i per tots.

La litúrgia ens fa viure el temps pasqual, en el qual els cristians celebrem intensament la resurrecció de Jesucrist. El Senyor ha cridat a “Tito” Vilanova dins de l’octava de Pasqua, per trobar-se amb Déu Pare misericordiós. El nostre germà ens ha precedit en el nostre pelegrinatge cap a la casa del Pare. La mort és mestra de vida i ens ajuda a reflexionar i a descobrir l’autèntic sentit de la vida per tal d’esmerçar-la al servei dels germans per ajudar-los en les seves necessitats i per fer-los més feliços.

Ens cal caminar per camins d’amor a Déu i als germans perquè quan el Senyor ens cridi sabem per l’Evangeli que serem examinats sobre l’amor. Així, el Senyor ens podrà dir: “Veniu beneïts del meu Pare, perquè tenia gana i em donàreu menjar, tenia set i em donàreu beure, etc.” Quan estimem i ajudem, tot el que fem a qualsevol persona ho fem a Ell.

Encomanem el nostre germà a la intercessió de Maria, sota l’Advocació de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i molt vinculada al Futbol Club Barcelona en l’habitual oferiment dels seus trofeus. Maria, Mare de tots, intercedirà per ell i per tots nosaltres. Amén.

 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)