Homilia del Sr. Cardenal en la Missa Funeral en sufragi del Sr. Francesc «Tito» Vilanova

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa Funeral en sufragi del Sr. Francesc “Tito” Vilanova. Catedral de Barcelona, 28 d’abril de 2014.

Ens hem aplegat en la Catedral de Barcelona per pregar pel nostre germà Tito Vilanova ben acompanyat per la seva família i per moltíssims amics i seguidors del món de l’esport. El món de l’esport està de dol després d’acomiadar el nostre germà que ha deixat un gran buit. Batejat i creient, espòs i pare, ha estat un home de seny i de coratge. Vinculat de jovenet al Barça, ha après de l’esport a practicar les grans virtuts que ajuden a la formació de la persona i del cristià i ho ha intentat viure durant la seva vida.

Ha lluitat i treballat en la salut i en la malaltia, conscient de la responsabilitat que tots els homes i les dones hem rebut de Déu, confiant-nos l’obra de la seva creació, i que hem de realitzar amb l’exercici del treball i de la solidaritat.

Enmig del dolor de la seva esposa Montserrat, i dels seus fill, dels seus familiars, i de moltíssimes persones, per desig explícit seu hem escoltat la Paraula de Déu en aquesta celebració, que ens ha parlat de vida, de vida per sempre, de resurrecció. Jesús ens ha dit: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més”.

Jesús digué aquestes paraules a Marta, la germana de Llàtzer, i li demanà: “Ho creus això?”. Ella professà que ho creia. Els cristians també professem la nostra fe en la resurrecció del Crist.

Aquest és el consol que el Senyor ens dóna davant de la mort que sempre és una realitat punyent i dolorosa. Pel pecat, pel mal ús de la llibertat que Déu ens ha donat en crear-nos, ha entrat en el món el dolor i la mort. Jesús ha vingut a donar un altre sentit a tot això. Ha volgut que ens sentim sempre en les mans de Déu, quan vivim i quan morim, perquè, com ens ha dit Sant Pau en la primera lectura, sempre som del Senyor.

El Papa Francesc ens encoratja en confiar sempre en la misericòrdia de Déu Pare. Per això preguem pel nostre estimat germà Francesc “Tito” perquè Déu just i misericordiós l’hagi acollit i li hagi concedit la vida eternament feliç en el cel amb Ell i perquè així pugui intercedir per la seva família, pel Barça que tant ha estimat i servit, i per tots.

La litúrgia ens fa viure el temps pasqual, en el qual els cristians celebrem intensament la resurrecció de Jesucrist. El Senyor ha cridat a “Tito” Vilanova dins de l’octava de Pasqua, per trobar-se amb Déu Pare misericordiós. El nostre germà ens ha precedit en el nostre pelegrinatge cap a la casa del Pare. La mort és mestra de vida i ens ajuda a reflexionar i a descobrir l’autèntic sentit de la vida per tal d’esmerçar-la al servei dels germans per ajudar-los en les seves necessitats i per fer-los més feliços.

Ens cal caminar per camins d’amor a Déu i als germans perquè quan el Senyor ens cridi sabem per l’Evangeli que serem examinats sobre l’amor. Així, el Senyor ens podrà dir: “Veniu beneïts del meu Pare, perquè tenia gana i em donàreu menjar, tenia set i em donàreu beure, etc.” Quan estimem i ajudem, tot el que fem a qualsevol persona ho fem a Ell.

Encomanem el nostre germà a la intercessió de Maria, sota l’Advocació de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i molt vinculada al Futbol Club Barcelona en l’habitual oferiment dels seus trofeus. Maria, Mare de tots, intercedirà per ell i per tots nosaltres. Amén.