Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, de la Missa Crismal, Catedral de Barcelona, 15 d’abril de 2014

La celebració de la missa crismal posa en relleu de manera ben palesa la comunió de tot el presbiteri diocesà concelebrant l’eucaristia presidida pel Pastor diocesà. És molt bonic i joiós celebrar junts la mateixa fe. En aquesta missa beneirem els olis dels malalts i dels catecúmens i serà consagrat el crisma. Aquesta Eucaristia serà també una pregària d’intercessió per a tota l’Església arxidiocesana per tal que sigui més i més evangelitzadora i creixi en nombre i en santedat.

El Papa Francesc ens ha fet el do de la seva exhortació apostòlica “La joia de l’Evangeli” que vol que sigui un document programàtic pel seu pontificat, però també per tots els estaments i realitats d’Església. Ho ha de ser per tots nosaltres. A l’inici del document, el Papa ens diu que “en aquesta exhortació vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per aquesta joia de l’Evangeli” (N.1). L’evangelització és el programa que ens assenyala Francesc en aquesta etapa de la vida de l’Església enmig del món i al servei del món.

Partint del que ens digué Benet XVI en la seva encíclica “Déu és amor”, que hom esdevé cristià per l’encontre personal amb Jesucrist, Francesc ens diu que la joia de l’evangeli omple el cor i la vida sencera de tots els qui es troben amb Jesús (cf. N.1). Per això invita a cada cristià, i a cada sacerdot i diaca, en qualsevol lloc i situació en que es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist, o almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans.

Per la unció de l’Esperit Sant, els sacerdots som segellats amb un caràcter especial que ens configura a Crist Sacerdot fins al punt que podem obrar en nom de Crist Cap (Cf. Presbyterorum ordinis, 2). Els sacerdots participem d’una manera molt singular de la missió de Jesucrist. Som cristians amb els altres fidels; però, per a ells, sacerdots i pastors. Per això, amb les mateixes paraules del prefaci d’aquesta missa crismal, demanarem al Pare del cel que nosaltres, sacerdots, moguts per la caritat pastoral, anem al davant del poble, l’alimentem amb la paraula i el refem amb els sagraments. I que, donant la vida per Déu i pels germans, ens esforcem a conformar-nos a la imatge de Crist i, amb fermesa, donem testimoni d’amor i de fidelitat.

No és pas possible ser sacerdot de Jesucrist en la seva Església sense compartir el zel del Bon Pastor que vingué a salvar la humanitat. Perquè Ell cerca les ovelles, les coneix i les estima, voldria aplegar-les totes en un sol ramat sense que no en manqués cap. L’ànsia missionera i el treball evangelitzador són de tots els temps —d’ahir, d’avui i de sempre— i han d’emplenar el cor i la vida de tots els bons sacerdots i de tots els bons cristians. Hem estat ungits per portar la Bona Nova i proclamar l’any de gràcia del Senyor

Tots sabem i experimentem que la tasca evangelitzadora és difícil i complexa. Davant de les dificultats, ens cal la fe; però una fe ferma, decidida, centrada primàriament en Jesucrist, font del nostre caràcter sacerdotal.  En Jesús, el Bon Pastor, cal que reposem i a Ell cal que ens adherim íntimament amb certesa i confiança. Sant Pau recomana al seu deixeble Timoteu: «Tingues present Jesucrist, del llinatge de David, ressuscitat d’entre els morts» (2 Tim 2,8). Per això l’apòstol podia demanar-li: «Tu, doncs, fill meu, sigues fort en la gràcia que has rebut de Crist Jesús» (Ib. 2,1), perquè el Senyor no ens ha pas donat «un esperit de timidesa, sinó de fortalesa, de caritat i d’amonestació» (Ib. 1,7).

Les dificultats del camí d’una autèntica evangelització no han de ser mai obstacle a l’esperança. Ens escau aquesta recomanació de l’autor de la carta als Hebreus: «Desitgem només que cada un de vosaltres demostri el mateix zel i conservi fins a la fi la seguretat de l’esperança» (Hb 6,11). El Senyor ressuscitat ens demana, com ho féu als apòstols, que calem les xarxes, malgrat ens hi hàgim escarrassat tota la nit i no hàgim pescat res. Potser estem una mica cansats i desanimats pels resultats visibles del nostre ministeri. Però, cal confiar en el Senyor; no en dubtem, la pesca està ben assegurada.

El Papa Francesc ens dóna en la seva exhortació la clau per interpretar o el criteri per a realitzar l’autèntica reforma de l’Església. Ho diu clarament amb aquestes paraules: “Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota l’estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual” (N.27). Queda clar que es tracta de l’evangelització, de la dimensió missionera de l’Església, perquè com ens digué Pau VI, l’Església existeix per evangelitzar, aquesta és la seva missió essencial. Tota renovació en el si de l’Església ha de tendir a la missió com a objectiu prioritari.

La joia de l’anunci de l’Evangeli  l’hem de viure en la nostra Església local, posant en pràctica els tres objectius del Pla Pastoral que són eminentment evangelitzadors. Hem d’anunciar Jesús i el seu Evangeli a tot home i tota dona que no el coneixen. Aquí apareix la realitat eclesial del catecumenat que posa en relleu la dimensió missionera i evangelitzadora de l’Església, de les nostres comunitats cristianes i que hem de valorar i seguir les orientacions que ens dóna el secretariat diocesà. Hem de treballar la pastoral de la iniciació cristiana, pensant en els cristians que venen a la parròquia per diversos motius: com els acollim? Què els hi oferim? Com els acompanyem? I com els integrem a la comunitat i a la celebració de la fe? Us encoratjo a nivell de parròquies i d’arxiprestats, amb la participació dels laics, religiosos i religioses, a repensar la pastoral de la iniciació cristiana que tenim i si cal canviar quelcom per fer una pastoral més evangelitzadora

Tota comunitat parroquial ha de practicar la caritat. Aquesta és una dimensió essencial de la missió de l’Església. El Papa Francesc, en la seva exhortació, dedica el capítol quart a la dimensió social de l’evangelització, dient-nos que si aquesta “dimensió social no està degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora” (N. 176).

El Papa ens parla de l’Església “en sortida”, que és una Església amb les portes obertes. Tanmateix sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes no implica córrer cap el món sense rumb i sense sentit. A vegades és com el pare del fill pròdig, que es queda amb les portes obertes perquè, quan arribi el fill, pugui entrar sense dificultats (cf. N. 46).

La dimensió evangelitzadora de l’Església ens demana que aquesta sigui com la casa oberta del Pare. Tothom pot participar d’alguna manera en la vida eclesial, tothom por integrar la comunitat. Si l’Església sencera assumeix el dinamisme missioner, ha d’arribar a tothom, sense excepcions, però ha de tenir una opció preferent sobretot pels pobres i malalts, aquestes que solen ser menyspreats i oblidats, aquells que no tenen res per a recompensar-nos (cf. Lc 14,14)

La nostra vocació missionera i evangelitzadora ha d’inquietar i preocupar les nostres consciències de pastors pel fet que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.

Ara, benvolguts sacerdots, renovareu amb joia i confiança les promeses sacerdotals que féreu el dia de la vostra ordenació i ens unirem a l’acció de gràcies dels preveres que celebren enguany les seves noces d’or i d’argent sacerdotals i dels diaques que celebren les seves noces d’argent d’ordenació. La consciència de ser ministre de Jesucrist comporta també la consciència agraïda i joiosa d’una gràcia singular rebuda del Senyor.

Us invito, benvolguts, a que sensibilitzeu les vostres comunitats en la pastoral vocacional per tal que el Senyor enviï treballadors a la seva vinya. Maria, Mare de Jesús i mare dels sacerdots, intercedirà per tal que celebrem i visquem els misteris de la passió, mort i resurrecció del Senyor a semblança seva i també perquè atorgui a la nostra Església arxidiocesana i arreu vocacions sacerdotals i diaconals