Homilia del Cardenal en la Vetlla Pasqual

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Vetlla Pasqual, Catedral de Barcelona, 19 d’abril de 2014

Celebrem la nit joiosa de la resurrecció de Jesucrist. Celebrem amb goig la Vetlla Pasqual. Jesucrist ha ressuscitat! Veritablement, el Senyor ha ressuscitat! Quina joia més gran, estimats germans i germanes! El dolor i la mort del Calvari han estat vençuts per la resurrecció del Senyor.

Aquesta nit santa i joiosa, com els jueus en cada commemoració del sopar pasqual en què els infants preguntaven sobre el sentit del què se celebrava, també aquesta nit i en aquesta celebració de la Pasqua uns petits d’aquesta assemblea litúrgica han preguntat sobre el sentit de la Vetlla Pasqual que celebrem. La resposta la portem en el nostre cor de cristians: Déu ens ha alliberat de l’esclavatge del pecat, enviant el seu Fill, el qual va morir a la creu i va ressuscitar per a fer-nos fills i filles de Déu. I per això, la família dels fills de Déu vetllem aquesta nit per celebrar-ho joiosament.

En la Vetlla Pasqual que celebrem, l’Església representa el misteri de llum de Crist amb el signe del ciri pasqual. El simbolisme de la llum es relaciona amb el foc: lluminositat i calor, lluminositat i energia transformadora del foc: veritat i amor van units. El ciri pasqual crema i al cremar es consumeix: creu i resurrecció són inseparables. De la creu, de l’autoentrega del Fill de Déu, neix la llum, ve la verdadera lluminositat al món. Déu diu al qui es bateja: “Rep la llum”. El qui és batejat és introduït en la llum de Crist. Ara, Crist separa la llum de les tenebres, ens diu el que és verdader i el que és fals, el que és bo i el que és dolent. El ciri baptismal, encès del ciri pasqual, és el símbol de la il·luminació que rebem en el Baptisme. El Senyor ens ha dit que Ell és “el camí, la veritat i la vida” i que nosaltres som la “llum del món”

En la Pasqua, en el matí del primer dia de la setmana, Déu tornà a dir: “que existeixi la llum”. Abans havia vingut la nit de l’Hort de Getsemaní, l’eclipsi solar de la passió i mort de Jesús, la nit del sepulcre. Però ara torna a ser el primer dia, comença la creació totalment nova. La foscor dels dies anteriors desapareix quan Jesús ressorgeix del sepulcre i es fa ell mateix llum pura de Déu. Amb la resurrecció de Jesús, la llum mateixa torna a ser creada. Jesús ens porta a tots rere seu vers la vida nova de la resurrecció i venç tota forma de foscor. Ell és el nou dia de Déu, que ho és també per a tots nosaltres.

L’anunci joiós de la resurrecció de Jesús és el missatge central del cristianisme que il·lumina i transforma la imatge del nostre món i el contingut real de la nostra vida. La resurrecció de Crist ha posat un límit al mal en el món. El cristianisme no admet que hi hagi un equilibri entre el mal i el bé: la victòria correspon al bé.

La Pasqua cristiana és el pas de Déu que ho ha fet tot nou. És la novetat de la pasqua. Tot és salvat. Déu no deixa que cap part de la seva creació caigui silenciosament en el pretèrit. Ho ha renovat tot. Els cristians hem de saber viure en el món, usar i gaudir de les coses d’aquest món, sense oblidar que som abans que res i sobretot ciutadans del cel, candidats a la vida eterna amb Déu. Ens ho recorda l’apòstol Pau en dir-nos: “Ja que hem ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”.

Un altre símbol de la Vetlla Pasqual és l’aigua. Som batejats en l’aigua i l’Esperit Sant. Sense aigua no hi ha vida. Impressiona la importància que tenen els pous en la Bíblia. Són llocs d’on brolla la vida. En el pou de Jacob, Crist anuncia a la samaritana el pou nou, l’aigua de la vida verdadera que Jesús vol oferir-li. Crist és la font d’aigua viva. D’Ell brolla el gran riu que fructifica i renova el món en el Baptisme, el gran riu d’aigua viva, el seu Evangeli que fecunda la terra. Jesús ens ha dit: “El qui creu en mi… de les seves entranyes manaran torrents d’aigua viva” (Jn 7, 38). Per això, els cristians, amb la nova vida que ens dóna el Ressuscitat hem de ser fruits d’aigua viva, fresca, saltarina del manantial de la veritat i de l’amor de Crist. És el que desitgem pels infants que seran batejats en aquesta vetlla pasqual, pels membres de la comunitat que ha acabat el camí neocatecumenal i per tots els qui participem en aquesta joiosa celebració.

Aquell que viu, Jesús ressuscitat, torna certament entre els seus en l’Eucaristia i la seva presència és font constant de l’alegria pasqual. Nosaltres per mitjà de l’Eucaristia ens acostem amb dolcesa i amb una gran joia a Crist Nostre Senyor ressuscitat d’entre els morts; i, en tant que podem, l’estrenyem fortament, perquè veiem que ha ressuscitat i també perquè esperem d’arribar a participar de la resurrecció.

La resurrecció de Jesús és penyora de la nostra futura resurrecció. Com s’ha escrit, “no hi ha dues vides, la de la terra i la del cel; hi ha una sola vida, que es viu de dues formes: en el temps i en l’eternitat, en la gràcia i en la glòria”. El cristianisme té com a fonament i especificitat la fe confiada en Déu que ens ha promès la vida eterna.

La joia de Maria, dels Apòstols i de les santes dones fou immensa quan tornaren a veure Jesús després de la seva mort en el Calvari. Aquesta és també la nostra alegria i la nostra joia que considerem com un do preuat que el Senyor ens fa, estant enmig nostre en aquesta celebració litúrgica.