Homilia del Sr. Cardenal en la Missa de Sant Jordi

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa de Sant Jordi, Patró de Catalunya, a la capella del Palau de la Generalitat de Catalunya, el 23 d’abril de 2014

Celebrem la festa de Sant Jordi, el Patró de Catalunya, el dimecres de la setmana de Pasqua. Vivim la joia de la resurrecció de Jesús i el nostre Sant Patró és fruit de la Pasqua de Crist, que el feu passar de la mort a la vida, del pecat a la santedat. Els sants són els qui han vençut el pecat. Pasqua és fruit de la victòria sobre la mort del cos i de l’ànima.

 El 17 d’abril de 1456, les Corts Catalanes reunides en el Claustre de la Catedral de Barcelona proclamaren Sant Jordi com a Patró, tot recollint una devoció amplament estesa entre el poble en relació a aquesta figura exemplar. És motiu de joia per a tots els qui estimem aquesta terra i alhora és una expressió ben palesa de les arrels cristianes de Catalunya. El naixement, la història i la cultura de Catalunya estan íntimament amarats de cristianisme. El cristianisme ha estat un element molt important en la conformació de la identitat de Catalunya en aquests més de mil anys de la seva història.

Avui, seguint una llarga i venerable tradició, ens apleguem en aquesta entranyable capella de Sant Jordi en el cor d’aquesta seu institucional de Catalunya, el Palau de la Generalitat, per celebrar la missa, recordant el nostre Patró i beneint després les roses que, juntament amb els llibres, donen una configuració molt específica arrelada en el nostre país, que posa en relleu el valor de l’estimació i delicadesa en vers l’esposa, la mare, les filles, les dones, molt convenient en el nostre temps enmig de la violència de gènere i el valor de la cultura que es manifesta amb la compra i l’obsequi de llibres.

Ho fem sentint-nos molt units amb tots els homes i dones del nostre país, perquè ens hi ajuda el testimoniatge dels primers cristians que s’estimaven i estimaven i eren ben vistos de la gent, tal com hem escoltat en la primera lectura. La presència de Jesús ressuscitat enmig nostre, descrita en l’evangeli que hem escoltat, humanitza i divinitza la nostra vida i és un ajut  molt preuat per a la convivència social i per assolir el bé comú del país.

El Papa Francesc a l’inici del seu pontificat digué “Una Església pobre per als pobres”. És l’opció preferencial pels pobres, que són com un “sagrament de Jesucrist”. Com hem escoltat en la primera lectura, els  Apòstols Pere i Joan entrant al Temple de Jerusalem per la Porta Bonica, veuen un invàlid que demana caritat. Pere li digué: “No tinc plata ni or, però et dono el que tinc: En nom de Jesucrist, el Natzaré, alça’t i camina”. És el que li correspon a l’Església. Alça’t i camina que vol dir, converteix-te, estima, creix en la teva vida cristiana, comparteix els teus béns amb els pobres, compromete’t per a la transformació del món en la política, la cultura, l’economia, etc. Alça’t i camina, en nom de Jesucrist, és el missatge de l’Església que ha d’oferir i que el món necessita i espera.

En l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, el Papa Francesc, posa a tota l’Església en una actitud evangelitzadora. L’Església a Catalunya, com a tot l’occident europeu té un repte prioritari que ha estat la gran invitació del nostre Concili Tarraconense: evangelitzar la nostra societat. Evangelitzar és comunicar, fer present i manifestar Jesucrist als homes i dones de la nostra societat per tal de facilitar-los-hi un encontre personal amb Ell. L’encontre personal amb el Senyor Jesús està a la base de la nostra conversió i és el fonament de l’autèntica felicitat que tots els  humans anhelem assolir. Hem d’assumir que la realitat de la nostra Europa occidental en aquest començament de segle XXI, és de missió. No hem de tenir por. No ens hem de lamentar de certs canvis culturals. El llevat cristià pot fer fermentar moltes cultures, també la que avui veiem néixer i que sovint ens desconcerta.

 En l’Evangeli, aquests deixebles de Jesús, en entrar a Emmaús, li digueren: “Senyor, quedeu-vos amb nosaltres”. Nosaltres, en aquests dies pasquals li diem a Jesús ressuscitat: us necessitem. Necessitem la vostra companyia, la vostra Paraula, la vostra creu per entendre la nostra i poder-la portar millor, la vostra victòria. I el Senyor Jesús ja es queda amb nosaltres, especialment en l’Eucaristia. Ell ens ha dit, “qui menja el meu cos i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.

En aquesta seu institucional es pertinent posar en relleu la grandesa de l’activitat política, activitat que és necessària per assolir el bé comú de la societat. El Concili Vaticà II ha afirmat que “l’Església considera digna de lloança i d’atenció la tasca dels qui es consagren al servei dels homes per tal d’assolir el bé comú i accepten les càrregues d’aquest servei”. Ja amb anterioritat Pius XI, el Papa de l’Acció Catòlica, afirmà que “res, fora de la religió, pot ser superior al terreny d’allò que és la política, que fa referència als interessos de tota la societat i que, des d’aquesta perspectiva, és el domini per excel·lència de la forma més àmplia de la caritat, la caritat política”. El compromís polític viscut amb esperit de servei ha estat qualificat com una “dura escola de perfecció” i com un “exigent exercici de virtut”. Per això, em plau aquí fer un elogi dels polítics que viuen la seva vocació política amb aquest esperit, i penso que en aquests temps també necessiten un degut reconeixement.  

Benet XVI, en la seva encíclica “Déu és amor”, diu que “l’ordre just de la societat i de l’Estat és una tasca principal de la política”. La justícia no es conforma només en donar a cadascú allò que és seu, sinó que també tendeix a crear entre els ciutadans unes condicions d’igualtat en les oportunitats i, per això mateix, cerca d’afavorir els pobres i marginats. Posar en relleu el valor de les diferents funcions que els ciutadans realitzen és necessari per a una ordenada, pacífica i enriquidora convivència social. I això és encara més indispensable per a la deguda formació dels membres més joves de la societat, tant per saber valorar i agrair el servei que presten els qui exerceixen responsabilitats, com per descobrir la necessitat del seu compromís social al servei dels altres ciutadans.

 Amb els catalans que des de fa més de cinc segles van donar-se el patronatge de Sant Jordi, proclamem que en el nostre Sant Patró hi veiem un exemple de la voluntat de fer el bé, de la generositat de fer-ne sense límits i de la convicció que podem vèncer amb esforç tots els dracs. Que Sant Jordi tant present a casa nostra i a molts països del món ens protegeixi i beneeixi a tots. Amén.