Homilia de la Cena del Senyor

Homilia de l’Arquebisbe, Joan Josep Omella en la celebració de la Cena del Senyor, a la Santa Església Catedral de Barcelona, el Dijous Sant, 24 de març de 2016 Jesús, el Fill de Déu, es va rebaixar fins a prendre la nostra pròpia carn fent-se un de nosaltres. I es va rebaixar fins a morir […]

24 Març, 2016
Església de Barcelona

Homilia de l’Arquebisbe, Joan Josep Omella en la celebració de la Cena del Senyor, a la Santa Església Catedral de Barcelona, el Dijous Sant, 24 de març de 2016

Jesús, el Fill de Déu, es va rebaixar fins a prendre la nostra pròpia carn fent-se un de nosaltres. I es va rebaixar fins a morir per nosaltres.

Impressiona veure Crist fent el treball d’esclau. Per a qui estima, res del que faci és humiliant. Rentant els peus als apòstols està ensenyant-nos a estimar, a estimar sense mesura, amb una entrega total fins a la mort.

Sant Pere Claver, apòstol dels esclaus, va acabar identificant-se amb ells i signant com a esclau dels esclaus per sempre: «Ethiopum semper servus».

Sant Camil de Lelis portava tres ampolletes lligades a la cintura: una d’aigua beneita, una altra de vinagre i la tercera d’aigua bullida per refrescar-los la boca; una escudella d’aram perquè poguessin escopir sense incomoditat i un parell de cassoles d’estany per fer les sopes als més debilitats. Camil es presentava com ho hauria fet Crist en un hospital d’aquell temps.

I a l’Hospital, sant Camil de Lelis feia «els ritus més variats: tallar els cabells, pentinar, tallar les ungles, escalfar els peus, assecar camises amarades de suor i d’altres coses, aplicar els cauteris, humitejar les temples, posar vinagre rosat sota els nassos, rentar i assecar les mans, donar de menjar a la boca».

I nosaltres que participem en el Sopar del Senyor, nosaltres que participem en les cerimònies de la Setmana Santa, nosaltres que ens diem cristians, seguidors de Jesús… què fem i què podem fer pels més pobres i necessitats?

El fruit del silenci és l’oració.

El fruit de l’oració és la fe.

El fruit de la fe és l’amor.

El fruit de l’amor és el servei.

El fruit del servei és la pau.

Pregària de Mare Teresa de Calcuta

 I Jesús es va fer pa per alimentar-nos. Va instituir l’Eucaristia, presència real del Senyor.

Avivem la nostra fe en la Presència del Senyor entre nosaltres en aquest humil i fràgil pa de l’Eucaristia. Costa de creure, però ens hi va la vida de cristians:

Que bien sé yo la fonte que mana y corre,

aunque es de noche.

Aquella eterna fonte está escondida,

que bien sé yo do tiene su manida,

aunque es de noche.

Aquesta eterna fonte está escondida

en este vivo pan por darnos vida,

aunque es de noche.

Aquí se está llamando a las criaturas,

y de esta agua se hartan, aunque a escuras,

aunque es de noche.

Aquesta viva fonte, que deseo,

en este pan de vida yo la veo,

aunque es de noche. 

Cantar del Alma, de Sant Joan de la Creu

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)