Homilia de l’Arquebisbe Juan Josep Omella a la Missa Crismal el Dimarts Sant, de l’Any de la Misericòrdia, a la Santa Església Catedral de Barcelona. Dimarts, 22 de març de 2016 

MISSA CRISMAL

Dimarts Sant de l’any del Senyor 2016

Benvolgut cardenal, Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona

Benvolgut bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull

Benvolgut bisbe Joan Godayol

Benvolguts germans sacerdots, diaques i seminaristes,

Benvolguts religiosos, membres de vida consagrada

Germans tots en el Senyor.

En primer lloc, vull felicitar als nostres germans preveres que celebren el 50 i 25 aniversari d’ordenació sacerdotal.

Felicitats i gràcies pel treball que heu realitzat al servei de Déu i dels germans. Us ha tocat sembrar la Bona Nova del Senyor en un temps complex, però Déu farà que tot plegat doni bons fruits.

1.      “Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!”
(Sal 133, 1)

Que bonic és que estiguem reunits, aquest matí i en aquest Any Jubilar de la Misericòrdia, tots nosaltres, sacerdots, religiosos, religioses i seglars, entorn a l’altar del Senyor. Aquí radica la nostra grandesa i la nostra força: en la unió de tots amb Crist, el nostre Salvador. Unió que brolla del perdó ofert i rebut diàriament entre nosaltres.

Germans, tan estimats i tan necessitats pel vostre arquebisbe, tan imprescindibles, tots i cadascú de vosaltres, davant el repte de la nova evangelització: no podem, de cap manera, perdre aquesta comú-unió, sinó ben al contrari, incrementar-la cada dia. És font de santedat i camí essencial d’evangelització. Sí, és veritat, sense misericòrdia i sense perdó no hi ha evangelització. El cos eclesial de Crist necessita de tots els seus membres i ningú pot prescindir honradament de ningú. No deien dels primers cristians: “mireu com s’estimen?” Que no entri a les nostres cases, als nostres cors, el dimoni de la divisió, de la discòrdia, de l’enveja, del ressentiment. Jesús, avui, ens diu, una vegada més: estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat; perdoneu-vos si algú té queixes contra un altre; romaneu en el meu amor.

En uns instants, consagrarem l’oli dels catecúmens, l’oli dels malalts i el sant crisma. Us proposo endinsar-vos amb senzillesa en el que significa cada un d’aquests olis, que presentem al Senyor per què els beneeixi i consagri.

1. 2.                Oli de catecúmens.

Amb la seva unció, rebem la força per lluitar contra les forces del mal. Els atletes, en l’antiguitat, fortificaven els seus membres amb oli i, si els seus enemics pretenien agafar-los, es lliscaven amb facilitat perquè els seus membres estaven untats amb oli.

Demanem al Senyor que ens concedeixi saber i poder deslliurar-nos de les insídies de l’enemic, del dimoni, del Príncep del mal. En la cultura d’avui, de vegades el mal va disfressat de modernitat, d’estar al dia, d’una espècie de caritat que posposa la veritat; la temptació, és forta i necessitem estar àgils. El combat cristià no és la militància de la intransigència i la ruptura, sinó que les seves armes són la negació d’un mateix, el diàleg pacient amb l’altre, l’oració i la misericòrdia. Demanem-li al Senyor que ens mantingui en la ferma decisió de lluitar contra el mal, amb les armes del bé. Així ho recomana sant Pau: Enfortiu-vos en el Senyor. Revestiu-vos de les armes de Déu per poder resistir a les insídies del Diable. Perquè la nostra lluita no és contra la carn i la sang, sinó contra els Principats, contra les Potestats, contra els Esperits del Mal que estan en les altures. En peu! Cenyida la cintura amb la Veritat i revestiu-vos de la Justícia com cuirassa, calceu els peus amb el Zel per l’Evangeli de la Pau (Ef 6,10-18).

1. 3.                Oli dels malalts.

Els pobres i els malalts són els preferits del Senyor. En els primers capítols de l’Evangeli de sant Marc, es veu amb tota claredat: s’apropaven a Ell en cerca de curació, de consol i de pau.

L’Església posa en mans dels preveres aquesta meravellosa medicina de la Unció, unida a la invocació de l’ajuda divina. Diu la carta de Santiago: Està malalt algú de vosaltres? Cridi als preveres de l’Església, que orin sobre ell i l’ungeixin amb oli en nom del Senyor. I l’oració de la fe salvarà al malalt (St 5,14-15).

Estimats germans; cuidem molt la pastoral dels malalts. Són els preferits del Senyor. Visitar-los a les seves cases i als hospitals és la millor manera d’anunciar la Bona Nova de Jesús. En ells ens espera el mateix Jesucrist, ells necessiten la presència entranyable i discreta d’algú que sempre porta la pau, el consol i l’esperança. I no anem tan sols als que ens ho demanen o als nostres més propers col·laboradors. Tots agraeixen la visita, el consol i l’oració del prevere i dels cristians. Fem aquest misteri amb humilitat, tendresa, assiduïtat, i gosadia, però amb la suficient delicadesa per no fer-nos pesats.

1. 4.                El sant crisma

Cada vegada que algú és batejat, confirmat i ungit prevere, recordem la nostra pròpia unció i ens recorda les paraules de Jesús: L’Esperit del Senyor està sobre mi, perquè m’ha ungit. M’ha enviat a anunciar als pobres la Bona Nova, a proclamar l’alliberament als captius i la vista als cecs, per donar la llibertat als oprimits i proclamar un any de gràcia del Senyor (Lc 4, 18-19).

Sí, el Senyor ens ha ungit i ens ha fet els seus fills; ens ha fet temples del seu Esperit, portadors de la seva presència amorosa i transformadora. Visquem amb goig el preciós do de la fe i de la vida cristiana. No ens avergonyim de ser els ungits del Senyor. Portem per totes parts, en tota ocasió, el perfum de Déu, el suau i preciós aroma d’un amor servicial, acollidor, que disculpa tot, que no exigeix res a ningú. Aprofundim en el gran do que el Senyor ens ha fet i siguem conseqüents.

No té lloc entre nosaltres, ungits de Déu, la impuresa, la hipocresia, la falsedat, la covardia…, en definitiva, el pecat. Estem cridats a ser la bona olor de Crist. Recordeu que necessitem joves a l’Església, per a ungir-los amb el sant crisma en el sagrament de la confirmació, per enfortir-los en el camí de la vida religiosa, per consagrar les seves mans al sacerdoci. Preguem els uns pels altres, per què el Senyor ens doni encert en la pastoral de juvenil i en la pastoral de les vocacions, i ens mantingui a tots en el camí de la santedat.

1. 5.                Conclusió

I abans d’acabar vull dir dues coses ben senzilles, però importants:

• No us oblideu d’animar als cristians, especialment en aquests moments, a la generositat amb l’Església que està a Jerusalem. Necessita la nostra ajuda. La situació que estan vivint els cristians en aquella terra és “desesperada”. De Terra Santa ens arriba un clam: “No ens deixeu sols!” Les Esglésies d’Europa i d’Amèrica els estan dient: “No esteu sols!” Que aquesta preciosa resposta solidària es faci realitat en tots nosaltres. No us oblideu de fer la col·lecta pels Sants Llocs, el Divendres Sant. Necessiten la nostra ajuda econòmica.
• Vull dir-vos, una vegada més, a vosaltres sacerdots i a tots els seglars que treballeu per estendre el Regne de Déu en aquesta estimada Arxidiòcesi de Barcelona: La vostra dedicació i il·lusió, de les que em faig coneixedor poc a poc, m’estimulen, cada dia més, a lliurar-me sense cansament per la causa del Regne. Que el Senyor us beneeixi sempre amb la seva Pau. Les trobades als arxiprestats deixen percebre que tenim un bon clergat. Gràcies pel que sou i pel que feu. Reitero la meva felicitació als preveres que celebren el 50 i 25 aniversari de ministeri. Que el Senyor us beneeixi a tots, germans sacerdots, religiosos i religioses, laics i laiques, i us guardi sempre en la seva Pau.

+ Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona