Homilia del Divendres Sant

Homilia de Mons. Joan Josep Omella, a la Santa Església Catedral de Barcelona, en la celebració litúrgica del Divendres Sant, 25 de març de 2016

Acabem d’escoltar l’impressionant relat de la Passió i Mort de Crist. Crist mor a la creu per salvar-nos, per donar-nos vida, felicitat i esperança. D’aquí a uns instants adorarem aquesta creu que ens va portar la vida, la salvació.

El senyal del cristià és la santa creu. Allà on hi hagi una creu hi haurà un cristià i allà on hi hagi un cristià hi haurà una creu. Veiem creus en els llocs sagrats i en altres espais com camins, façanes de les cases… Lluïm la creu i fem amb freqüència el senyal de la creu. No importa tant que la treguin dels llocs oficials, importa sobretot que la portem a dins, on ningú la podrà treure. És senyal del cristià perquè per ella ens va venir la salvació, perquè es va convertir en font perenne de gràcia. Creu vol dir amor total i definitiu. On hi creu hi ha d’haver amor, si som egoistes no podem lluir la creu. Cal triar, creu o egoisme.

Solem dir que la creu de Crist és molt gran i pesada i que hem de portar-la entre tots. Però no. És la creu dels homes la que és gran, pesada, i Crist vol portar-la amb nosaltres. En cadascuna de les nostres creus, Crist es fa present i la comparteix. Es dóna com un intercanvi. Nosaltres podem unir les nostres creus a la de Crist i es converteix en sagrament. Crist prolonga la seva creu en la nostra i es converteix en consol redemptor. Porteu la meva creu, diu Crist, perquè la meva creu és lleugera i salvadora. Doneu-me les vostres creus i us sentireu alleujats i santificats.

No deixem de mirar la creu de Crist. Només qui ha posat els ulls en la creu del Senyor podrà romandre fidel en la fe i en l’esperança, i res podrà torbar-lo i portar-lo al fracàs. La creu és camí de vida i salvació. «Per crucem ad lucem».

Diguem-li al Senyor amb un cor sincer: «Gràcies, Senyor, perquè en la teva creu ens has redimit. Avui posarem totes les nostres misèries i pecats en la teva creu beneïda; el nostre orgull en el teu cap coronat; les nostres cobdícies a les teves mans obertes; els nostres odis en el teu cor traspassat.

Gràcies, Jesús crucificat. Vull patir amb tu, però combregant amb els meus germans en la seva passió: pobres, malalts, perseguits, emigrants, refugiats …, i que ells s’omplin d’esperança pasqual».

Que aprenguem del crucificat:

1r. La pobresa voluntària, perquè que Crist està despullat.

2n. La caritat perfecta, perquè es carrega a les espatlles els deutes fins i tot dels que el maten.

3r. Una immensa misericòrdia, perquè no solament ens perdona tot, sinó que ens concedeix contemplar el seu rostre al paradís.

4t Una perfecta obediència, perquè no ha fet més que la voluntat del Pare entregant la seva vida a la mort.

5è. Paciència perfecta en els suplicis més cruels.

6è. Fermesa indestructible per ensenyar-nos a perseverar.

7è. Oració contínua, perquè, penjat a la Creu, Jesús no va deixar ni un sol instant de pregar al seu Pare del cel.

Johannes Tauler, o.p., s. XIV