(Diumenge, 30/08/2015) El pare Federico Lombardi, director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, va confirmar, ja fa uns mesos, que el papa Francesc viatjarà a Cuba aquest setembre, abans de la visita que farà als Estats Units entre el 22 i el 27 del proper mes. És lògic que aquesta etapa cubana hagi despertat un […]
28 Ag, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 30/08/2015)
El pare Federico Lombardi, director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, va confirmar, ja fa uns mesos, que el papa Francesc viatjarà a Cuba aquest setembre, abans de la visita que farà als Estats Units entre el 22 i el 27 del proper mes. És lògic que aquesta etapa cubana hagi despertat un interès especial per les circumstàncies que són en la ment de tots.
Segons el pare Lombardi, el Sant Pare ha decidit acceptar la invitació dels bisbes cubans i de les autoritats civils del país, una invitació que li van fer fa uns mesos. En aquest sentit, a l’illa es compleix el que és habitual en els viatges pontificis, que no es fan mai sense una invitació prèvia presentada tant pels bisbes del lloc com per les autoritats polítiques. La important mediació realitzada pel Sant Pare i pels seus col·laboradors del Vaticà en la regularització de les relacions entre Cuba i Estats Units és també, sens dubte, en el rerefons d’aquest viatge.
En realitat, aquest viatge de Francesc a l’illa cal situar-lo en continuïtat amb l’actitud del Vaticà amb relació al règim cubà, un llarg i delicat estira-i-arronsa que ha passat per hores molt baixes i per hores millors, com és el cas de la situació present.
De fet, aquesta serà la tercera visita d’un successor de Pere a l’illa caribenya. La primera visita la va fer Joan Pau II el 1998; va ser una visita històrica que va marcar la fi de les disputes entre el govern comunista cubà i l’Església catòlica. És cert que no es van complir els pronòstics de determinats sectors que veien en la presència del Papa polonès el signe –o el pronòstic, certament agosarat– del final del règim castrista, però quelcom es va moure en les relacions entre l’Església catòlica i el règim cubà. D’aquella visita n’ha quedat, en la memòria popular, la frase pronunciada per Joan Pau II: que Cuba s’obri al món i el món a Cuba. Aquest desig no va ser de realització immediata, però els temps han portat canvis –alguns de ben recents- que han fet realitat el desig del papa Karol Wojtyla.
Com a gest de bona voluntat cap al Papa polonès, el llavors president Fidel Castro va restituir en el calendari de l’illa la festa de Nadal, que havia estat eliminada al final dels anys setanta.
La segona visita pontifícia a l’illa va tenir lloc l’any 2012, quan Benet XVI va arribar a la capital cubana i es va entrevistar amb Fidel i Raúl Castro. També aleshores es va fer un nou pas –un petit pas, potser. En resposta a la petició del Pontífex, el president Raúl Castro va anunciar que el Divendres Sant tornava a ser declarat festiu.
Caldrà veure el to i els possibles resultats d’aquesta nova visita papal.
Tant el règim com l’Església mesuren molt bé els seus passos. A l’illa s’ha mantingut una forta religiositat d’arrel popular, centrada sobretot en la devoció a la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de l’illa. El procés ha estat llarg i delicat, i la propera visita papal potser pugui recollir uns nous fruits que s’han anat preparant en un procés lent però irreversible.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less