(Diumenge, 30/08/2015) El pare Federico Lombardi, director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, va confirmar, ja fa uns mesos, que el papa Francesc viatjarà a Cuba aquest setembre, abans de la visita que farà als Estats Units entre el 22 i el 27 del proper mes. És lògic que aquesta etapa cubana hagi despertat un […]
28 Ag, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 30/08/2015)
El pare Federico Lombardi, director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, va confirmar, ja fa uns mesos, que el papa Francesc viatjarà a Cuba aquest setembre, abans de la visita que farà als Estats Units entre el 22 i el 27 del proper mes. És lògic que aquesta etapa cubana hagi despertat un interès especial per les circumstàncies que són en la ment de tots.
Segons el pare Lombardi, el Sant Pare ha decidit acceptar la invitació dels bisbes cubans i de les autoritats civils del país, una invitació que li van fer fa uns mesos. En aquest sentit, a l’illa es compleix el que és habitual en els viatges pontificis, que no es fan mai sense una invitació prèvia presentada tant pels bisbes del lloc com per les autoritats polítiques. La important mediació realitzada pel Sant Pare i pels seus col·laboradors del Vaticà en la regularització de les relacions entre Cuba i Estats Units és també, sens dubte, en el rerefons d’aquest viatge.
En realitat, aquest viatge de Francesc a l’illa cal situar-lo en continuïtat amb l’actitud del Vaticà amb relació al règim cubà, un llarg i delicat estira-i-arronsa que ha passat per hores molt baixes i per hores millors, com és el cas de la situació present.
De fet, aquesta serà la tercera visita d’un successor de Pere a l’illa caribenya. La primera visita la va fer Joan Pau II el 1998; va ser una visita històrica que va marcar la fi de les disputes entre el govern comunista cubà i l’Església catòlica. És cert que no es van complir els pronòstics de determinats sectors que veien en la presència del Papa polonès el signe –o el pronòstic, certament agosarat– del final del règim castrista, però quelcom es va moure en les relacions entre l’Església catòlica i el règim cubà. D’aquella visita n’ha quedat, en la memòria popular, la frase pronunciada per Joan Pau II: que Cuba s’obri al món i el món a Cuba. Aquest desig no va ser de realització immediata, però els temps han portat canvis –alguns de ben recents- que han fet realitat el desig del papa Karol Wojtyla.
Com a gest de bona voluntat cap al Papa polonès, el llavors president Fidel Castro va restituir en el calendari de l’illa la festa de Nadal, que havia estat eliminada al final dels anys setanta.
La segona visita pontifícia a l’illa va tenir lloc l’any 2012, quan Benet XVI va arribar a la capital cubana i es va entrevistar amb Fidel i Raúl Castro. També aleshores es va fer un nou pas –un petit pas, potser. En resposta a la petició del Pontífex, el president Raúl Castro va anunciar que el Divendres Sant tornava a ser declarat festiu.
Caldrà veure el to i els possibles resultats d’aquesta nova visita papal.
Tant el règim com l’Església mesuren molt bé els seus passos. A l’illa s’ha mantingut una forta religiositat d’arrel popular, centrada sobretot en la devoció a la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de l’illa. El procés ha estat llarg i delicat, i la propera visita papal potser pugui recollir uns nous fruits que s’han anat preparant en un procés lent però irreversible.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...