El pare Federico Lombardi, director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, va confirmar, ja fa uns mesos, que el papa Francesc viatjarà a Cuba aquest setembre, abans de la visita que farà als Estats Units entre el 22 i el 27 del proper mes. És lògic que aquesta etapa cubana hagi despertat un interès especial per les circumstàncies que són en la ment de tots.
Segons el pare Lombardi, el Sant Pare ha decidit acceptar la invitació dels bisbes cubans i de les autoritats civils del país, una invitació que li van fer fa uns mesos. En aquest sentit, a l’illa es compleix el que és habitual en els viatges pontificis, que no es fan mai sense una invitació prèvia presentada tant pels bisbes del lloc com per les autoritats polítiques. La important mediació realitzada pel Sant Pare i pels seus col·laboradors del Vaticà en la regularització de les relacions entre Cuba i Estats Units és també, sens dubte, en el rerefons d’aquest viatge.
En realitat, aquest viatge de Francesc a l’illa cal situar-lo en continuïtat amb l’actitud del Vaticà amb relació al règim cubà, un llarg i delicat estira-i-arronsa que ha passat per hores molt baixes i per hores millors, com és el cas de la situació present.
De fet, aquesta serà la tercera visita d’un successor de Pere a l’illa caribenya. La primera visita la va fer Joan Pau II el 1998; va ser una visita històrica que va marcar la fi de les disputes entre el govern comunista cubà i l’Església catòlica. És cert que no es van complir els pronòstics de determinats sectors que veien en la presència del Papa polonès el signe –o el pronòstic, certament agosarat– del final del règim castrista, però quelcom es va moure en les relacions entre l’Església catòlica i el règim cubà. D’aquella visita n’ha quedat, en la memòria popular, la frase pronunciada per Joan Pau II: que Cuba s’obri al món i el món a Cuba. Aquest desig no va ser de realització immediata, però els temps han portat canvis –alguns de ben recents- que han fet realitat el desig del papa Karol Wojtyla.
Com a gest de bona voluntat cap al Papa polonès, el llavors president Fidel Castro va restituir en el calendari de l’illa la festa de Nadal, que havia estat eliminada al final dels anys setanta.
La segona visita pontifícia a l’illa va tenir lloc l’any 2012, quan Benet XVI va arribar a la capital cubana i es va entrevistar amb Fidel i Raúl Castro. També aleshores es va fer un nou pas –un petit pas, potser. En resposta a la petició del Pontífex, el president Raúl Castro va anunciar que el Divendres Sant tornava a ser declarat festiu.
Caldrà veure el to i els possibles resultats d’aquesta nova visita papal.
Tant el règim com l’Església mesuren molt bé els seus passos. A l’illa s’ha mantingut una forta religiositat d’arrel popular, centrada sobretot en la devoció a la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de l’illa. El procés ha estat llarg i delicat, i la propera visita papal potser pugui recollir uns nous fruits que s’han anat preparant en un procés lent però irreversible.
