L’estiu ens apropa a la natura i fa que ens obrim més a la bellesa de la creació. Sembla que valorem millor les exigències d’una ecologia autèntica i equilibrada. El contacte amb la natura ens fa ser més conscients de la bellesa del nostre hàbitat, el qual incideix certament en la nostra vida i en la vida de les generacions que vindran.
És ben cert que el nivell de vida d’avui fa que els elements que constitueixen el nostre ambient natural se’n ressentin molt més que abans per l’ús, i no cal dir pel mal ús, que se’n fa. No hi ha dubte que el deteriorament de la natura és també conseqüència del consumisme i del caràcter desordenat del nostre desenvolupament i progrés.
El papa Francesc, inspirant-se en el “Cant de les criatures” de sant Francesc d’Assís, ha publicat recentment l’encíclica Laudato si’, en la qual ens proposa una ecologia integral. Sant Joan Pau II també parlà en dues encícliques de la qüestió ecològica i afirmava que el caràcter moral del desenvolupament no pot prescindir del respecte pels éssers que constitueixen la natura visible, que els grecs anomenaven el cosmos. Cal prendre major consciència que no es poden utilitzar impunement les diverses categories d’éssers vius o inanimats segons les pròpies exigències econòmiques o com millor ens plagui. Al contrari, convé tenir en compte la naturalesa de cada ésser i la seva connexió en un sistema ordenat com és el cosmos.
Aquest document pontifici és pastoral, evangelitzador i també tècnic, perquè tracta de continguts de l’ambient que són tècnics i això demana aquest tractament específic. Va dirigit a tothom, però especialment als responsables més directes del medi ambient. El Papa es fa aquesta pregunta a l’inici de l’encíclica: “Quin tipus de món desitgem transmetre als infants que van creixent?” Aquest interrogant és al cor de la Laudato si’ i ens porta a preguntar-nos sobre el sentit de l’existència i sobre els valors que estan a la base de la nostra vida social. Una bona ecologia demana una bona antropologia.
El Papa llança un missatge esperançador dient que “la humanitat encara té capacitat de col·laborar per construir la nostra casa comuna”. I afegeix: “L’ésser humà encara és capaç d’intervenir positivament” perquè “no tot està perdut”.
Hem d’agrair al papa Francesc aquesta encíclica, llegir-la i aplicar-la en bé de tots. Davant la natura visible del cosmos estem sotmesos a lleis no solament biològiques, sinó també morals, la transgressió de les quals no resta impune.
