Maria és el nom que ens evoca, als cristians, la mare del Fill de Déu. És un nom força freqüent a les nostres contrades, com a expressió de la devoció mariana i de les moltes ermites que estan dedicades a la Mare de Déu amb diverses advocacions.
A mitjan mes d’agost els cristians celebrem la festa de Maria Assumpta, que per la seva importància sovint es denominava a casa nostra amb el nom de Mare de Déu d’Agost.
L’assumpció de Maria al cel és un dogma que va proclamar el papa Pius XII l’any 1950. La veritat de l’assumpció està reafirmada pel Concili Vaticà II, que expressa així la fe de l’Església: “La Verge Immaculada, preservada immune de tota taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi d’ésser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen i vencedor del pecat i de la mort”.
Val a dir que segles abans del dogma sobre aquest misteri, el nostre poble ja venerava de manera especial “l’assumpció de Maria en cos i ànima al cel”, i la representava victoriosa, senyora de tot, enlairant-se voltada d’àngels cap al cel.
Aquesta festa mariana proporciona als cristians una ocasió molt propícia per reflexionar sobre el futur de la seva existència en el més enllà, en el cel nou i la terra nova de què parla la revelació. Allí, després de la mort i purificat de tota culpa, l’home trobarà la seva glorificació definitiva en Déu. Ens hi precedeix Maria, la mare de Jesús, assumpta en cos i ànima.
En els nostres dies hi ha força increença respecte de la immortalitat de l’home. El materialisme considera la mort un fet biològic fatal que acaba en el no-res, en les tenebres obscures i inexplicables de l’absurd. El materialisme sense Déu considera que l’home no deu a ningú la seva vida, puix que n’és l’amo absolut.
Avui és molt necessari presentar als homes i les dones la figura humana i divina de Jesucrist. Ell proclama amb veu solemne: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.” La immortalitat i la vida en el més enllà són veritats que professa amb fermesa el credo cristià.
La mare de Jesús, glorificada en cos i ànima al cel, és una imatge i un començament de l’Església que ha d’arribar a la plenitud en la glòria futura. Per això, Maria és un signe d’esperança ferma i de consol per al poble de Déu en marxa fins que arribi el dia del Senyor.
