(Diumenge, 05/07/2015) Em sembla ben oportú recordar un centenari que s’escau aquests dies: el del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va celebrar del 5 al 10 de juliol de 1915, convocat per tots els bisbes de les diòcesis catalanes i presidit pel nunci Francesco Ragonesi, essent-ne el secretari un destacat sacerdot, el prevere […]
03 Jul, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 05/07/2015)
Em sembla ben oportú recordar un centenari que s’escau aquests dies: el del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va celebrar del 5 al 10 de juliol de 1915, convocat per tots els bisbes de les diòcesis catalanes i presidit pel nunci Francesco Ragonesi, essent-ne el secretari un destacat sacerdot, el prevere sabadellenc doctor Lluís Carreras, que fou qui presentà la proposta a l’abat Marcet de Montserrat.
El Congrés aplegà mes de dues mil persones –entre les quals un arquitecte anomenat Antoni Gaudí, molt interessat en tots els aspectes de la litúrgia cristiana- i va tenir una gran importància per introduir els fidels de les diòcesis catalanes en la litúrgia i per donar més dignitat a les celebracions de la fe catòlica, finalitats que feren d’aquest esdeveniment una fita important en la renovació de l’espiritualitat litúrgica a la nostra terra.
Es van assenyalar quatre objectius del Congrés, tots ells entorn de la litúrgia: aprofundiment, participació activa, foment de la vida sagramental i reactivació de la vida comunitària. Resulta molt significatiu que aquests objectius ja anunciaven els de la reforma litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II: mig segle abans del gran concili ecumènic del segle XX, a Catalunya ja es sintonitzava amb el moviment litúrgic europeu, un dels moviments que sens dubte van preparar la reforma del Vaticà II.
Un detall significatiu d’aquest Congrés foren les celebracions litúrgiques, entorn del metropolità i dels bisbes de la Tarraconense, en les quals excel·liren l’homilia del bisbe de Vic Josep Torras i Bages i les paraules de clausura del nunci pontifici Francesco Ragonesi. Les conclusions estaven centrades en la participació activa de tots els cristians en la litúrgia; una participació integral que es desitjava que fos a la vegada interna i externa, i que s’obria a la funció de la llengua vulgar i el cant en el culte.
El primer Congrés no fou un fet aïllat sinó que va trobar entre nosaltres un clima favorable. Després va venir, ja en temps del Vaticà II -l’any 1965-, el segon Congrés Litúrgic de Montserrat, impulsat per l’abat Gabriel Maria Brasó, del qual sorgí la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. I posteriorment se celebraria el tercer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1990, fruit del qual els bisbes de les diòcesis catalanes publicaren la comunicació pastoral La litúrgia, font de vida espiritual.
Cal desitjar que la commemoració del centenari del primer Congrés ens mantingui a tots ben actius en el compromís de continuar aprofundint en el solc de la dignitat i la bellesa de la litúrgia i el cant, i que ens esperoni a celebrar de tal manera que tot faciliti la participació plena, activa i fructuosa de tots els fidels. Així donarem continuïtat als propòsits d’aquells que van promoure, fa cent anys, un congrés sobre la litúrgia a Montserrat.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...