(Diumenge, 05/07/2015) Em sembla ben oportú recordar un centenari que s’escau aquests dies: el del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va celebrar del 5 al 10 de juliol de 1915, convocat per tots els bisbes de les diòcesis catalanes i presidit pel nunci Francesco Ragonesi, essent-ne el secretari un destacat sacerdot, el prevere […]
03 Jul, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 05/07/2015)
Em sembla ben oportú recordar un centenari que s’escau aquests dies: el del primer Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va celebrar del 5 al 10 de juliol de 1915, convocat per tots els bisbes de les diòcesis catalanes i presidit pel nunci Francesco Ragonesi, essent-ne el secretari un destacat sacerdot, el prevere sabadellenc doctor Lluís Carreras, que fou qui presentà la proposta a l’abat Marcet de Montserrat.
El Congrés aplegà mes de dues mil persones –entre les quals un arquitecte anomenat Antoni Gaudí, molt interessat en tots els aspectes de la litúrgia cristiana- i va tenir una gran importància per introduir els fidels de les diòcesis catalanes en la litúrgia i per donar més dignitat a les celebracions de la fe catòlica, finalitats que feren d’aquest esdeveniment una fita important en la renovació de l’espiritualitat litúrgica a la nostra terra.
Es van assenyalar quatre objectius del Congrés, tots ells entorn de la litúrgia: aprofundiment, participació activa, foment de la vida sagramental i reactivació de la vida comunitària. Resulta molt significatiu que aquests objectius ja anunciaven els de la reforma litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II: mig segle abans del gran concili ecumènic del segle XX, a Catalunya ja es sintonitzava amb el moviment litúrgic europeu, un dels moviments que sens dubte van preparar la reforma del Vaticà II.
Un detall significatiu d’aquest Congrés foren les celebracions litúrgiques, entorn del metropolità i dels bisbes de la Tarraconense, en les quals excel·liren l’homilia del bisbe de Vic Josep Torras i Bages i les paraules de clausura del nunci pontifici Francesco Ragonesi. Les conclusions estaven centrades en la participació activa de tots els cristians en la litúrgia; una participació integral que es desitjava que fos a la vegada interna i externa, i que s’obria a la funció de la llengua vulgar i el cant en el culte.
El primer Congrés no fou un fet aïllat sinó que va trobar entre nosaltres un clima favorable. Després va venir, ja en temps del Vaticà II -l’any 1965-, el segon Congrés Litúrgic de Montserrat, impulsat per l’abat Gabriel Maria Brasó, del qual sorgí la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. I posteriorment se celebraria el tercer Congrés Litúrgic de Montserrat, celebrat l’any 1990, fruit del qual els bisbes de les diòcesis catalanes publicaren la comunicació pastoral La litúrgia, font de vida espiritual.
Cal desitjar que la commemoració del centenari del primer Congrés ens mantingui a tots ben actius en el compromís de continuar aprofundint en el solc de la dignitat i la bellesa de la litúrgia i el cant, i que ens esperoni a celebrar de tal manera que tot faciliti la participació plena, activa i fructuosa de tots els fidels. Així donarem continuïtat als propòsits d’aquells que van promoure, fa cent anys, un congrés sobre la litúrgia a Montserrat.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less