(Diumenge, 25/01/2015) Dos missatges envià el papa Francesc al Congrés sobre Pastoral de les Grans Ciutats. El primer fou un missatge llegit en l’acte celebrat el 25 de novembre passat a la basílica de la Sagrada Família; el segon, el discurs espontani que ens va dirigir a tots els que vàrem participar en la segona […]
23 Gen, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 25/01/2015)
Dos missatges envià el papa Francesc al Congrés sobre Pastoral de les Grans Ciutats. El primer fou un missatge llegit en l’acte celebrat el 25 de novembre passat a la basílica de la Sagrada Família; el segon, el discurs espontani que ens va dirigir a tots els que vàrem participar en la segona fase, als quals ens va rebre en audiència el 27 de novembre. Eren dies molt intensos per al Sant Pare, amb els seus viatges al Parlament europeu dos dies abans i a Turquia l’endemà. Ens va fer un discurs molt seu comunicant-nos la seva llarga experiència de pastor de Buenos Aires, un conjunt urbà que inclou 11 diòcesis i 13 milions d’habitants.
En l’audiència, de gairebé una hora de duració, Francesc ens va fer un disseny de com veu ell l’Església en una gran ciutat. El primer que demana a aquesta Església és un canvi de mentalitat, una conversió a una activitat evangelitzadora que dialogui amb la multiculturalitat de la gran ciutat, que no tingui por del pluralisme i del fet que el missatge de l’Església ja no sigui l’únic referent cultural de la ciutat i sovint tampoc sigui el més escoltat.
Demana també el papa Francesc una Església sensible a la religiositat del poble, amb la lectura profunda que fa d’aquest fet la reflexió de les diòcesis llatinoamericanes, sobretot en el document d’Aparecida, en el qual el cardenal Bergoglio va tenir un paper molt destacat, ja que fou el cap del grup de redacció d’aquest document que resumeix el pensament de la darrera conferència general dels bisbes d’Amèrica Llatina i del Carib.
Francesc desitja, en la gran ciutat, una església en sortida, que no espera només que les persones hi vagin, sinó que surt a trobar a tots, en la mesura de les seves possibilitats; una Església samaritana –al·ludint a la famosa paràbola de l’Evangeli- que vol ser enmig de la ciutat, al servei de tots i sobretot dels més pobres i marginats, dels qui més pateixen.
En el missatge papal que es va llegir a la Sagrada Família, diu el Sant Pare: “M’alegro dels esforços realitzats i animo a tots a continuar reflexionant creativament sobre la manera d’afrontar la missió evangelitzadora en els grans nuclis urbans, cada vegada en major expansió”. El Sant Pare ens invita a continuar treballant en la pastoral de les grans ciutats. En la meva salutació de l’inici de l’audiència vaig fer referència a aquest punt del seu missatge i li vaig dir que en preníem nota i que estàvem disposats a continuar. D’això es tracta, que no sigui un fet aïllat sinó l’inici d’un procés. Tinc en aquest sentit dues previsions: la constitució d’una fundació que es dediqui a fomentar l’estudi de les grans ciutats per tal d’oferir elements i mitjans per a la pastoral de les grans concentracions urbanes; i, en segon lloc, la celebració aquest curs d’una jornada diocesana dedicada sobretot a veure com el contingut del Congrés i els ensenyaments que ens ha ofert el Papa ens interpel·len com a pastors –sacerdots i laics- de la nostra arxidiòcesi, que és eminentment urbana.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...