(Diumenge, 25/01/2015) Dos missatges envià el papa Francesc al Congrés sobre Pastoral de les Grans Ciutats. El primer fou un missatge llegit en l’acte celebrat el 25 de novembre passat a la basílica de la Sagrada Família; el segon, el discurs espontani que ens va dirigir a tots els que vàrem participar en la segona […]
23 Gen, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 25/01/2015)
Dos missatges envià el papa Francesc al Congrés sobre Pastoral de les Grans Ciutats. El primer fou un missatge llegit en l’acte celebrat el 25 de novembre passat a la basílica de la Sagrada Família; el segon, el discurs espontani que ens va dirigir a tots els que vàrem participar en la segona fase, als quals ens va rebre en audiència el 27 de novembre. Eren dies molt intensos per al Sant Pare, amb els seus viatges al Parlament europeu dos dies abans i a Turquia l’endemà. Ens va fer un discurs molt seu comunicant-nos la seva llarga experiència de pastor de Buenos Aires, un conjunt urbà que inclou 11 diòcesis i 13 milions d’habitants.
En l’audiència, de gairebé una hora de duració, Francesc ens va fer un disseny de com veu ell l’Església en una gran ciutat. El primer que demana a aquesta Església és un canvi de mentalitat, una conversió a una activitat evangelitzadora que dialogui amb la multiculturalitat de la gran ciutat, que no tingui por del pluralisme i del fet que el missatge de l’Església ja no sigui l’únic referent cultural de la ciutat i sovint tampoc sigui el més escoltat.
Demana també el papa Francesc una Església sensible a la religiositat del poble, amb la lectura profunda que fa d’aquest fet la reflexió de les diòcesis llatinoamericanes, sobretot en el document d’Aparecida, en el qual el cardenal Bergoglio va tenir un paper molt destacat, ja que fou el cap del grup de redacció d’aquest document que resumeix el pensament de la darrera conferència general dels bisbes d’Amèrica Llatina i del Carib.
Francesc desitja, en la gran ciutat, una església en sortida, que no espera només que les persones hi vagin, sinó que surt a trobar a tots, en la mesura de les seves possibilitats; una Església samaritana –al·ludint a la famosa paràbola de l’Evangeli- que vol ser enmig de la ciutat, al servei de tots i sobretot dels més pobres i marginats, dels qui més pateixen.
En el missatge papal que es va llegir a la Sagrada Família, diu el Sant Pare: “M’alegro dels esforços realitzats i animo a tots a continuar reflexionant creativament sobre la manera d’afrontar la missió evangelitzadora en els grans nuclis urbans, cada vegada en major expansió”. El Sant Pare ens invita a continuar treballant en la pastoral de les grans ciutats. En la meva salutació de l’inici de l’audiència vaig fer referència a aquest punt del seu missatge i li vaig dir que en preníem nota i que estàvem disposats a continuar. D’això es tracta, que no sigui un fet aïllat sinó l’inici d’un procés. Tinc en aquest sentit dues previsions: la constitució d’una fundació que es dediqui a fomentar l’estudi de les grans ciutats per tal d’oferir elements i mitjans per a la pastoral de les grans concentracions urbanes; i, en segon lloc, la celebració aquest curs d’una jornada diocesana dedicada sobretot a veure com el contingut del Congrés i els ensenyaments que ens ha ofert el Papa ens interpel·len com a pastors –sacerdots i laics- de la nostra arxidiòcesi, que és eminentment urbana.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less