Carta dominical | «Amb la mirada de Déu»

El diumenge de la Santíssima Trinitat –un dia especialment centrat en el misteri de Déu- tenim cada any un record per als nostres germans contemplatius i les nostres germanes contemplatives, que són a prop, als convents i monestirs dels nostres pobles i ciutats. Ells preguen per nosaltres i per les necessitats del món, preguen perquè […]

08 Juny, 2017
Església de Barcelona

El diumenge de la Santíssima Trinitat –un dia especialment centrat en el misteri de Déu- tenim cada any un record per als nostres germans contemplatius i les nostres germanes contemplatives, que són a prop, als convents i monestirs dels nostres pobles i ciutats. Ells preguen per nosaltres i per les necessitats del món, preguen perquè el Regne de Déu es vagi estenent entre nosaltres. Els contemplatius i les contemplatives ens recorden que els cristians estem cridats a conrear la dimensió contemplativa que tots hem rebut de Déu, cadascú segons el seu estat de vida i les seves possibilitats. La contemplació no és un do exclusiu dels monjos i les monges.

El lema de la jornada Pro Orantibus d’enguany, citant la Constitució apostòlica sobre la vida contemplativa femenina Vultum Dei Quaerere, és: “Contemplar el món amb la mirada de Déu”. Encara que sembli impossible, al nostre món hi ha molts homes i dones que se senten cridats a dedicar tota la vida a la lloança de Déu, a la pregària d’intercessió pels seus germans i germanes del món, al treball i a la vida en comunitat en el si d’un monestir contemplatiu. És un motiu de gran joia i d’acció de gràcies a Déu. Aquest és un signe més que revela que el nostre Déu no només existeix, sinó que és viu i eficaç.

Aquests germans nostres que han acollit aquesta invitació de Déu són persones que han fet una opció per a tota la vida i que, malgrat les exigències, són molt felices. El seu estil de vida fa que no els vegem fàcilment. Han optat pel silenci i per la pregària en el seu lliurament a Déu. Aquesta radicalitat i autenticitat de vida dels monjos i les monges de clausura suscita sorpresa, curiositat i atracció en un ambient sovint marcat per la secularització.

Viure en un monestir no significa evadir-se del món, desentendre’s de la societat. La vida contemplativa és expressió de l’amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat. Els homes i les dones que Déu crida a la vida contemplativa són persones que estimen la vida, que són solidàries amb els germans i que, des de la seva vocació, també estan compromeses i col·laboren activament en la transformació del món. La seva pregària intensa unida a la nostra acció esdevé motor de canvi interior i social. La nostra acció necessita la seva pregària.

De fet, encara que sembli una paradoxa, des del monestir són a prop de les necessitats eclesials, però també de les nostres inquietuds, tristeses i sofriments. Quanta gent els va a visitar per demanar-los que preguin per intencions concretes! Viuen amb els ulls posats en el Senyor i el cor obert a les necessitats dels germans; un cor que, fent-se pregària, fa que la seva vida sigui apostòlica i col·labori en la redempció del món.

Moltes gràcies, germans i germanes contemplatius. Des del silenci, l’adoració, la pregària i la vida en comunitat, ens ensenyeu a recordar la primacia de Déu sobre el món i a contemplar aquest amb la seva mirada.

+Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

L’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte.

(Lc 6,6-11)