Carta dominical | «Cridats a ser comunitat»

Corpus Christi és la solemnitat en què els cristians celebrem la presència real de Jesucrist, mort i ressuscitat per la nostra salvació, sota les espècies sacramentals del pa i del vi consagrats. És la festivitat que expressa l’amor etern i infinit de Déu per tota la humanitat. Per això és també el Dia de la Caritat.

De fet, l’Eucaristia va ser instituïda en el Sant Sopar del Dijous Sant, i la seva continuïtat i eficàcia en el temps i en l’espai respon a la voluntat categòrica de Jesucrist: “Feu això que és el meu memorial”, com ens recorda l’evangelista Lluc. La Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, Corpus Christi, és una festa eminentment eucarística i ha estat molt popular durant segles, culminada per belles processons del Santíssim Sagrament sobre precioses catifes de flors.

L’Eucaristia ens compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang de Crist, hem de reconèixer Crist present en els més pobres, germans seus i germans nostres. En aquest sentit, Càritas enguany ens proposa un lema per desenvolupar la seva campanya institucional: “Cridats a ser comunitat”. Càritas ens convida a centrar l’atenció en la dimensió comunitària i relacional del nostre ésser, com a eix fonamental de la nostra acció al servei del Regne de Déu. Som amb els altres! L’altre és un tu i un regal per a mi! Sobre aquest pilar cal edificar el projecte de transformació social que ens urgeix l’exercici de la caritat.

El redescobriment del nostre ésser comunitari i relacional és el punt de partida per superar els nostres interessos individuals, els comportaments autoreferencials i, així, poder col·laborar amb el Senyor en la construcció d’un món on l’acollida de l’amor de Déu ens permeti refer constantment la comunió i construir una societat més justa i fraterna.

Aquesta espiritualitat de comunió que ens porta a viure el servei de la caritat té com a meta assolir un desenvolupament humà integral. No som al món només per donar pa o per promoure una simple transformació econòmica. Ho ha dit el papa Francesc: “No serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor” (Evangelii Gaudium, n. 262).

La nostra mística ha d’encarnar-se. Ha de ser una mística d’ulls oberts a Déu i als germans. Una mística cercadora de rostres, a l’estil de Jesús, que s’avança a veure el rostre dels oprimits, surt a l’encontre dels que pateixen i és bona notícia per als pobres (cf. Lc 4,16-19). Una mística que passa llargues estones del dia davant del Senyor, dialogant, escoltant i descansant en el Senyor.

Fou, certament, un jove, en l’Evangeli de sant Joan, qui va oferir cinc pans i dos peixos a Jesús. Tot el que tenia. I amb aquella petita ofrena del jove generós, Jesús va alimentar més de cinc mil persones. I encara en va sobrar. Déu beneeix i fecunda la nostra generositat.

Que l’Eucaristia, Cos entregat i Sang derramada de Jesús per la vida del món, ens transformi interiorment i ens ajudi cada dia a descobrir que el fet d’apropar-nos a una mateixa taula per rebre el pa eucarístic ens obliga també a compartir amb Ell el projecte de Déu d’aconseguir una vida més digna i un desenvolupament humà integral per a tothom. Anticipem, ja ara i aquí, el que serà un dia en el Cel.

+Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.