Carta dominical | «Una forma d’estimar»

Avui, tercer diumenge de Pasqua, us proposo que meditem un text preciós de l’Evangeli de Lluc. Es tracta de l’episodi dels deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-48).

L’evangelista explica que dos deixebles de Jesús es dirigeixen a un poble anomenat Emmaús, situat a uns onze quilòmetres de Jerusalem. Els deixebles estan tristos perquè Jesús ha mort a la Creu. Totes les esperances que havien posat en Ell s’han esvaït completament.

Mentre caminen decebuts, un viatger es posa a caminar al seu costat. No obstant això, estan tan ofuscats que no el reconeixen. El viatger els acompanya, comença a parlar amb ells i escolta tot allò que els preocupa. En arribar a Emmaús, el conviden a sopar. Al principi del sopar, quan el misteriós viatger beneeix el pa i el reparteix entre els convidats, s’adonen que Jesús ressuscitat ha estat amb ells durant tot el camí.

Avui voldria destacar un aspecte molt important d’aquest episodi: Jesús camina amb els deixebles i els escolta. Escoltar implica estar atent als nostres germans i regalar-los una part del nostre temps. Sempre m’han impressionat les paraules de Sant Benet al principi de la Regla: «Escolta fill […] para-hi l’orella del cor», és a dir, escolta amb tota la teva ànima. I és que escoltar també és una forma d’estimar.

Déu vol tenir amb nosaltres una relació d’amistat. Tota la Sagrada Escriptura ens presenta Déu com aquell que dialoga amb el seu poble i espera que li respongui amb amor. Déu desitja reparar la comunió amb Ell, trencada pel pecat. Ho podem llegir en la pregària del Shemà: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu. Estimaràs el Senyor amb tot el teu cor, amb totes les teves forces (cf. Dt 6, 4-5). Déu ens estima tant que ens dirigeix la seva Paraula i també s’inclina per escoltar-nos.

El papa Francesc, en el seu missatge per a la 56a Jornada Mundial de les Comunicacions, proposava a tota l’Església que organitzés una «pastoral de l’oïda». En aquesta pastoral de l’escolta és necessari estar disposats i ser ràpids per escoltar, però ser lents per parlar (cf. Sant 1,19). I és que diuen que Déu ens ha donat dues oïdes i una sola boca perquè escoltem el doble del que parlem.

Benvolguts germans i germanes, Jesús sempre camina al nostre costat. Ell està sempre disposat a escoltar-nos sense fer-nos cap retret, especialment en els moments en què hem perdut la il·lusió o ens adonem que ens hem enfonsat en el pecat. Ell ens ajuda a emprendre de nou el nostre viatge i a portar el missatge de l’Evangeli fins als confins de la terra. En aquest temps de Pasqua, li diem a Déu: ¡vine a caminar amb nosaltres, Senyor!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.