Carta dominical | «Una bonica tradició»

Ens trobem immersos en el temps litúrgic d’Advent. La litúrgia d’aquestes setmanes ens ajuda a preparar la vinguda de Crist al nostre món. Preparem els nostres cors amb la pregària i també preparem il·lusionats les nostres llars amb elements nadalencs i amb una bonica tradició: el pessebre.

L’entranyable Pessebre de Nadal ha sobreviscut, malgrat molts canvis socials, polítics i tecnològics, durant vuit segles. Això ens hauria d’emocionar. Estic segur que aquests dies ja deveu haver preparat el pessebre en algun racó de casa vostra. Aquest any encara ho farem amb més alegria, ja que es compleixen 800 anys de la primera escenificació del pessebre, que va ser obra de sant Francesc d’Assís.

Els biògrafs de sant Francesc d’Assís expliquen que, uns dies abans del Nadal de 1223, sant Francesc va arribar a Greccio, un poble italià situat en un lloc escarpat on hi havia grutes. Era un poble que li va recordar el paisatge de Betlem, on segons la tradició va néixer Jesús. És per això que, amb l’ajuda dels habitants d’aquest poble, va decidir escenificar el naixement de Jesús en una cova de Greccio.

El sant d’Assís i molts habitants de Greccio van anar a aquella cova per celebrar la missa de la nit de Nadal. Els mateixos fidels que van participar a l’Eucaristia van escenificar el naixement de Jesús. Va ser el primer pessebre vivent. Expliquen els testimonis que en acabar la missa tots els que havien celebrat l’Eucaristia van tornar a casa plens d’alegria. Aquella nit, la llum del Nadal va arribar més que mai al cor de tots els presents.

Els nostres pessebres, doncs, tenen un origen franciscà. Hi ha sempre cinc figures fonamentals: el nen Jesús, la Mare de Déu, sant Josep i també, el bou i la mula. Avui voldria compartir amb vosaltres una reflexió sobre dos elements de gran tradició a Catalunya que de vegades oblidem i que han recollit alguns estudiosos.

El primer és la presència d’alguna casa o edifici en ruïnes. Aquestes ruïnes simbolitzen la humanitat, un món ple de conflictes en què hi ha cada cop més empobrits. El naixement de Jesús ens torna l’esperança. Quan sentim al nostre voltant que tot s’ensorra, demanem a Crist que reconstrueixi les nostres vides.

El segon element és una figura molt entranyable. És un pastor que prepara el menjar en una olla. Es troba estirat a terra i bufa per mantenir el foc encès. Aquesta figura ens pot ajudar a tenir una actitud contemplativa davant del naixement de Jesús. El simpàtic pastor fa les seves tasques diàries i està al costat del nen Jesús. Durant aquests dies, trobem algun moment per estar prop de Jesús, Maria i Josep, i demanar-los que ens ajudin a mantenir encès el foc de la nostra fe.

Benvolguts germans i germanes, el pessebre, tal com ens diu el papa Francesc ens ajuda a recordar que «el Pare ens ha donat un germà que ve a buscar-nos quan estem desorientats i perdem el rumb; un amic fidel que sempre és prop nostre» (Admirabile signum, 3). Preparem el nostre cor per rebre Jesús, l’amic que mai no falla.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.