Carta dominical | «L’infant que va canviar el món»

Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima! (cf. Lc 2,14). Aquest és el joiós missatge que els àngels van proclamar per anunciar al món el naixement de Jesús. Demà celebrarem la solemnitat de la Nativitat del Senyor. Tornarem a viure agraïdament i joiosament que Jesús ha vingut al món per compartir amb nosaltres alegries, inquietuds i esperances. Com els pastors, anem a buscar Jesús i donem-li gràcies, perquè s’ha fet home per salvar-nos.

Avui voldria compartir amb vosaltres una bella història que ens pot ajudar a viure més intensament el temps de Nadal. Va succeir al segle XIX, en un campament miner dels Estats Units. Expliquen que en aquell lloc remot una dona va tenir un fill preciós. Desgraciadament, la dona va morir poc després de donar a llum.

Uns miners van trobar l’infant adormit i embolcallat en uns draps. Dormia a l’interior d’una cabana vella i tenia com a bressol una caixa mig trencada. Captivats i entendrits per aquell petit ésser, van decidir acollir-lo i cuidar-lo. Llavors, un dels miners va anar al poble més proper, que estava a més de vuitanta quilòmetres, i va comprar un bressol de fusta i roba per al nadó.

Els miners eren homes aspres, acostumats a una feina dura i, no obstant això, en aquesta situació van saber organitzar-se i mostrar altres habilitats. Així, van crear una llar per a aquell nounat. Van netejar la cabana i en van emblanquinar les parets. Expliquen també que van establir algunes regles per cuidar aquella criatura. Si algú volia visitar-lo s’havia de rentar i canviar de roba. També es va prohibir cridar i dir males paraules per no desvetllar-lo. Així va ser com de mica en mica un nen petit va anar canviant la vida d’aquell campament miner.

Tal com veiem en aquesta història, quan acollim els més febles la nostra vida es transforma. Crist ens demana que posem al centre de les nostres vides aquells germans nostres que són més vulnerables. I és que, al Regne de Déu, el més petit és el més important.

Jesús ens diu a l’Evangeli que quan acollim i atenem els més necessitats, acollim i atenem també Déu. En aquella època, els nens no eren importants a la societat, no tenien cap dret. És per això que Jesús els posa com a exemple quan diu: «Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat» (Lc 9,48). Aquesta vuitena de Nadal et convido a entrar en la presència del Senyor i preguntar-li: Jesús, a qui vols que aculli en nom teu? En qui t’encarnaràs?

Cada Nadal celebrem que el Fill de Déu es va fer home. Es va encarnar en un nen pobre i vulnerable. I ho va fer perquè ens estimava i volia estar al nostre costat. Així ho expressa santa Teresa del Nen Jesús en una de les seves cartes: «Jo no puc tenir por d’un Déu que s’ha fet petit per mi […] Jo l’estimo! Ja que Ell és només amor i misericòrdia.» (carta 266). El Nadal ens recorda que Déu és tendresa i amor.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu per tant d’amor. Demanem-li que ens ajudi a ser persones de pau que serveixin els seus germans amb creativitat i alegria. De tot cor us desitjo un feliç i sant Nadal.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.