Carta dominical | «Família, vida i pau»

L’últim diumenge de l’any, encara dins l’octava de Nadal, s’escau la festa i Jornada de la Sagrada Família. Una data que ens reunim per demanar a Jesús, Maria i Josep que inspirin les famílies a ser portadores de la Bona Notícia. Aquest any, acomiadem l’any amb aquesta Jornada i començarem el nou, si Déu vol, amb la solemnitat de la Mare de Déu, en què s’escau la Jornada Mundial de la Pau, amb el desig i amb la pregària perquè la pau s’estengui.

És per això que ahir al vespre vam poder celebrar l’Eucaristia amb motiu de la festa litúrgica de la Sagrada Família. Ho vam fer a la basílica de la Sagrada Família, com ja es tradició. En el marc d’aquesta celebració, van fer la renovació del seu compromís els matrimonis que aquest any han celebrat els 25, els 50 o més anys del seu casament. Va ser un moment per donar gràcies a Déu per la fidelitat viscuda. I, sota la intercessió de santa Maria i sant Josep, va ser un moment per pregar Déu per les nostres famílies.

De vegades, no som prou conscients del que suposa tenir un temple cristià dedicat a la Sagrada Família, una obra que, per la seva originalitat i esplendor, és l’admiració del món. Ha estat qualificada com la «catedral d’Europa», sobretot, per la sensibilitat espiritual, litúrgica, arquitectònica i ecològica que el genial arquitecte Antoni Gaudí, inspirat per l’Esperit Sant i mogut per la seva devoció a la sagrada família de Natzaret, va donar a la seva obra.

Antoni Gaudí va ser un nen de salut delicada, cosa que el va obligar a passar llargues temporades de repòs al mas de Riudoms. Allí va passar moltes hores contemplant la natura, que considerava la seva gran mestra per ser l’obra suprema del Creador. El que inicialment era una creu per al jove Gaudí, va esdevenir una gran font de vida i de creativitat.

Gaudí, considerava que la natura era el gran llibre que calia esforçar-se a llegir. Calia fer l’esforç d’entendre-la amb l’objectiu d’aplicar les seves característiques a la seva arquitectura.

Gaudí era ben conscient que darrere de tota la bellesa i misteri de la creació  hi havia Déu Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. Un Déu trinitari que és família, que per entrar en la creació va escollir una família senzilla en un indret perdut de l’imperi romà, a la terra d’Israel on, avui, lamentablement, es viu una situació dramàtica de guerra.

Gaudí, que admirava sant Francesc d’Assís, va compartir amb ell el seu amor a la pobresa, a la senzillesa i a la natura creada per Déu. Gaudí, a imitació de sant Francesc, iniciador de la representació del pessebre, va voler fer la seva particular representació del pessebre a la façana del naixement de la Sagrada Família, en la qual també va incorporar molts elements de la natura.

Benvolguts germans i germanes, us desitjo un bon i sant any nou. Preguem a Déu per la pau a casa nostra i a tot el món. Demanem amb fe: Guieu, Senyor, els nostres passos per camins de pau (cf. Lc 1,79).

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.