Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Un jove apòstol de l’Eucaristia»
Aquest dissabte, a la basílica de la Sagrada Família, hem tingut el goig de celebrar l’Eucaristia amb motiu de la beatificació del jove màrtir Joan Roig i Diggle. L’Eucaristia és la font i el cimal de tota vida cristiana (cf. LG 11). Així ho va experimentar el nostre jove màrtir durant la seva vida, especialment […]
05 Nov, 2020
Aquest dissabte, a la basílica de la Sagrada Família, hem tingut el goig de celebrar l’Eucaristia amb motiu de la beatificació del jove màrtir Joan Roig i Diggle. L’Eucaristia és la font i el cimal de tota vida cristiana (cf. LG 11). Així ho va experimentar el nostre jove màrtir durant la seva vida, especialment en els moments de prova.
Explica Mn. Pere Llumà, director espiritual del beat Joan Roig, que quan es va trobar amb ell el dia 10 de setembre de 1936 (un dia i mig abans de la seva mort en mans de l’escamot de la FAI), li va insistir a poder emportar-se la reserva eucarística. Volia dur la comunió a alguns cristians del Masnou «pel que pogués passar». Quan Mn. Llumà va accedir a la petició, Joan es va sentir com si fos un nou sant Tarsici, el nen romà del segle III conegut com el màrtir de l’Eucaristia i patró dels escolans, acòlits i ministres de l’Eucaristia. En aquella ocasió, Joan Roig va arribar a dir a Mn. Llumà que seria capaç d’anar a França a peu per rebre la comunió eucarística, encara que fos per una sola vegada.
El testimoni de Joan ens recorda que l’Eucaristia és un sagrament que, a qui el rep amb ganes i ben disposat, regala vida, amor, força de comunió i capacitat immensa de perdó. És el motor de la nostra espiritualitat, que fa possible una existència renovada.
Per mitjà de l’Eucaristia, Jesús ressuscitat vol quedar-se amb i en nosaltres perquè tinguem vida eterna. «Els qui mengen aquest pa, viuran per sempre» (Jn 6,58). Els primers cristians van experimentar tot això amb tal força, que deien que sense l’eucaristia no podien viure. Necessitaven rebre-la, almenys, cada diumenge i experimentar en el seu interior la presència de Crist.
Quan participem en la celebració eucarística celebrem que Déu ens estima immensament. En ella ens unim a la vida, mort i resurrecció de Crist. L’Eucaristia té el seu origen en Jesús i ha arribat a nosaltres a través de l’Església. Tots els cristians tenim la missió de transmetre l’amor a l’Eucaristia a les generacions futures, amb la mateixa alegria i passió amb què ho va fer el beat Joan Roig i Diggle.
L’Eucaristia va portar en Joan a donar la vida per la fe, a perdonar i a pregar per aquells que el van assassinar. També ens anima a viure com va viure Jesús i a ser pa partit i compartit amb els homes i dones del nostre temps. Atrevim-nos a ser, com Joan, apòstols de l’Eucaristia, de la presència sacramental de Jesucrist en les nostres vides.
Benvolguts germans i germanes, l’Eucaristia és la font de la nostra vida cristiana. No ens conformem a contemplar la font, beguem d’ella. Que, per intercessió del nou beat Joan Roig i Diggle, l’Eucaristia sigui sempre l’aliment que enforteixi la nostra fe i la nostra esperança. Que l’Esperit Sant encengui en nosaltres, com ho va fer amb els deixebles d’Emmaús, l’amor per la Paraula i per l’Eucaristia. Que Déu us beneeixi a tots.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
