Carta dominical | Tu ets Pere

En els relats evangèlics de la vocació o crida dels apòstols ens impressionen moltes coses. Ens impressiona, per exemple, veure com la iniciativa és del Senyor; com no és cridat el millor, el més preparat, el més intel·ligent, sinó que el Senyor crida qui vol; i com aquest és agregat al grup anomenat col·legi apostòlic.

Així va passar amb Pere, el pescador de Galilea. El Senyor va fixar en ell la mirada i li va dir: «Vine i segueix-me». Ell va deixar la barca i totes les seves pertinences, va marxar amb Jesús, es va unir a la resta dels apòstols i va passar de pescador de peixos a pescador d’homes. A ell, al vell pescador de Cafarnaüm, el Senyor li va confiar el timó d’una barca nova: l’Església naixent: «Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església…» (Mt 16,18). Pere no era, certament, el millor ni el més preparat, però el Senyor li va confiar el ministeri de la primacia, que consisteix fonamentalment en un servei total al Poble de Déu, perquè tots els seus  membres visquin en comunió amb Déu i en comunió entre ells.

El successor de Pere, el que porta l’anell del Pescador, és el Summe Pontífex, el Bisbe de Roma. Ell és, en paraules del Concili Vaticà II, «el principi i fonament perpetu i visible d’unitat, tant dels bisbes com de la multitud de fidels. Ell té en l’Església, en virtut de la seva funció de vicari de Crist i pastor de tota l’Església, la potestat suprema, plena, immediata i universal per tenir cura de les ànimes» (Decret sobre el deure pastoral dels bisbes, Ch.D., n. 2). El papa Francesc ha estat, com Pere i els altres apòstols, cridat, escollit, posat pel Senyor enmig de l’Església, per a exercir el ministeri de santificar, ensenyar i governar. Que bé s’expressa aquest ministeri quan se li diu al bisbe en la celebració de la seva ordenació: «Proclama la Paraula de Déu a temps i fora de temps; exhorta amb tota paciència i desig d’instruir. En la pregària i en el sacrifici eucarístic demana abundància i diversitat de gràcies, perquè el poble a tu encomanat participi de la plenitud del Crist. Tingues cura i dirigeix ​​l’Església que se’t confia, i sigues un dispensador fidel dels misteris de Crist. Elegit pel Pare per a la cura de la seva família, tingues sempre davant els teus ulls el bon Pastor que coneix les seves ovelles i és conegut per elles, i no va dubtar a donar la seva vida pel ramat.» (Cfr. Ritual d’ordenació de Bisbes) ¿No és això el que viu i transmet el Papa en la seva activitat pastoral?

El dia 29 de juny hem celebrat la festa de Sant Pere i Sant Pau: donem gràcies pel do i ministeri del Summe Pontífex. Darrere de la seva vida i la seva persona, darrere del seu treball i dels seus escrits, descobrim un apòstol seduït per l’Absolut i apassionat defensor de la dignitat de tot ésser humà. Era conscient, el dia de la seva elecció, que queia sobre les seves espatlles una gran responsabilitat, però no es va fer enrere. En ell descobrim la confiança de Pere, i de tota l’Església, que diu: «D’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes». (Lc 5,5)

Davant el seu exemple d’entrega a Déu i a totes les esglésies, demanem al Senyor que ens concedeixi a tots, bisbes, sacerdots, religiosos i laics, la confiança i la valentia necessàries per seguir anunciant, com ell ho fa, «les seves meravelles» (1Cr 16,9) en tota circumstància, enmig de les diverses situacions que ens toquen viure en el nostre món. Amb la confiança posada en el Senyor, no podem acovardir-nos davant les dificultats ni cansar-nos de ser apòstols humils i valents enmig del nostre món.

Que Déu us beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3